Somiar l’obra en diàleg amb la màquina, pensar una illa que, com la de Robinson, representi el globus terraqüi hiperexplotat pel liberalisme. A Una illa, la llibertat perilla de rebentar shakespearianament com un hivernacle sota la tempesta de la Prosperitat.
Un altre registre. Pas del micro al macro, del vídeo filmat en temps real a les recreacions d’ordinador, de les tècniques de titelles a la poesia, de la intel·ligència natural a l’artificial, de l’artesania de les maquetes a la coreografia dels cossos. Nous estímuls, però tot situat al mateix lloc de sempre: la precisió artesanal al servei de les ganes de dir.
Allunyada del realisme estricte, l’Agrupació Sr. Serrano sempre ha mostrat el mateix compromís amb la realitat. Per reeixir-hi, el canvi és fonamental. Renovar-se o morir. L’adaptació és intencional. Ni la companyia canvia de forma perquè sí, ni es conforma mai amb el que ja s’ha fet. Fer-se preguntes és la seva manera de mirar i de qüestionar el present, la millor manera de veure què hi ha rere el que ens envolta, de visibilitzar un estat de la qüestió, d’il·luminar una realitat en crisi, de veure-hi clar en el multivers d’un món fractal i quàntic que reclama a crits un intent de cartografia escènica per abordar el tot alhora i a tot arreu del nostre ara i aquí.
Un mapa no limita cap llibertat; al revés, quan delimitem les possibilitats del sentit és més fàcil que l’espectador triï i senti. A Una illa i a la majoria d’obres de la companyia el text (re)crea un marc, encarrila possibilitats, és l’espai que carrega de significat compartit les imatges, unes imatges que es transformen i s’encadenen per relacions metonímiques de contigüitat i de representació del tot per la part. L’illa metafòrica que alcen a l’escenari buit de Peter Brook és l’illa de Robinson, aquesta en representació també del nostre hiperexplotat globus terraqüi flotant en l’espai buit sideral.
El teatre de l’Agrupació Sr. Serrano és polític en el millor sentit. Al llarg dels anys ha parlat de l’especulació immobiliària, de la caiguda de les torres bessones i l’educació ideològica als mitjans. Que ara interactuï amb la IA i reflexioni sobre l’abast del “nosaltres” i sobre qui són els “altres” se situa aquí mateix. La seva és una mirada radical sobre la quotidianitat més propera: la “normal” i de carrer en qualsevol de les seves formes més vives, per tal d’explorar els interrogants transcendents de sempre. Qui som, on som i com podrem entendre’ns.
Més informació, imatges i entrades a:
