Iván F. Mula

El concepte de “somni americà”, tan instal·lat i universalitzat avui en dia, va néixer als Estats Units durant l’esplendor econòmic i social dels anys 20. Basat en l’èxit individual assolit amb el treball dur i l’escalada social, no va trigar a tenir una cara fosca quan, a partir del crac borsari de 1929, va començar el que es denomina com la Gran Depressió, convertint tot el triomfalisme ianqui en un llast psicològic massa pesat per a milers de persones. Construït a partir de textos d’autors nord-americans com Arthur Miller, Eugene O’Neill, John Steinbeck o Tennessee Williams, entre d’altres, Oriol Tarrasón ha creat un univers força decadent recopilant testimonis de personatges que representen aquesta frustració vital i laboral. El dolorós pas […]

Albert Boira és un dels còmics en actiu més veterans del gènere stand-up. Conegut per la seva llarga trajectòria com a monologuista, les seves nombroses actuacions a Paramount Comedy (actualment, Comedy Central) i, més recentment, per presentar les nits d’humor de la sala Astòria de Barcelona, finalment, ha aterrat a l’emblemàtic Club Capitol, per primera vegada, en solitari. Raro tú és un compendi mordaç i molt divertit de les seves obsessions: la llibertat individual, la felicitat o la hipocresia social. Amb intel·ligència i un cert cinisme propi de qui ha viscut (gairebé) de tot, l’humorista analitza des d’una visió entre canalla i reflexiva alguns dels comportaments més estranys de l’ésser humà que, tot i no ser-ho, segons Boira, passen com […]

Després d’interpretar Tristano Martinelli, l’actor que va crear el personatge d’Arlecchino al París del cinquecento, l’històric comediant Francesco Andreini i homenatjar l’univers de Jules Verne (entre d’altres), en els seus darrers espectacles (Inferno, L’ultima notte del Capitano i Cabaret Victòria, respectivament) ha quedat clar que Felipe Cabezas té un gust exquisit per escollir la temàtica dels seus muntatges. A Houdini, l’art de la fugida, tria, en aquest cas, la figura de l’il·lusionista més conegut de la història, per fer una interessant reflexió sobre l’obsessió dels artistes i, en essència, de l’ésser humà d’escapar de la trampa final de la vida, és a dir, de la pròpia mort. En certa manera, Cabezas parteix, com ha fet altres vegades, d’una concepció de […]

Elegant i sofisticada com un telèfon intel·ligent, iMe és una divertida comèdia que exagera l’addicció de la nostra societat a Internet, les xarxes socials i les noves tecnologies fins a extrems tan hilarants com terrorífics. Escrita i dirigida per Roc Esquius, l’obra planteja un món on les persones ja no es miren mai a la cara, ni es toquen, ni tan sols es parlen directament. Aquesta premissa crítica resulta molt suggerent i un mirall força tenebrós on, com malalts que estimen la seva condició, no podem deixar de mirar-nos. En aquest sentit, el muntatge és molt encertat i troba el to just entre la paròdia i l’anàlisi sociològica. A més, la dramatúrgia de la història està plena de trucs, girs […]

Els bons resultats del recent i fabulós muntatge de Dies feliços de Samuel Beckett van generar una certa expectativa envers aquesta nova versió de la Fedra de Jean Racine. La bona sintonia de Sergi Belbel i Emma Vilarasau, com a director i actriu respectivament, però, ja ve de lluny. Junts han portat al llarg dels anys als nostres escenaris grans peces com Tàlem (1990), El criptograma (1999) o la celebrada Agost (2012). Certament, aquests dos talents, estranyament deceben. L’obra, escrita el 1677 a partir de les tragèdies d’Eurípides i Séneca, narra la història de la mítica esposa de Teseu, rei d’Atenes, i la seva desgraciada existència d’ençà que s’enamora malaltissament del seu fillastre. Belbel construeix, amb prudència i un aire […]