Iván F. Mula

Després de 10 anys de la seva primera posada en escena que va poder veure’s al Teatre Tantarantana i, posteriorment, al Club Capitol, Marc Rosich ressuscita el seu homenatge a dues figures icòniques del moviment underground dels anys 80 com van ser el dramaturg Copi i el pintor Ocaña. El muntatge recupera a Oriol Guinart i Víctor Álvaro, els seus intèrprets originals, incorporant només al jove Jaume Madaula en el paper d’ombra de Pasolini. D’aquesta manera, reprèn aquell original duel dialèctic entre els seus dos protagonistes, atrapats en un asèptic purgatori on faran gala de la seva ironia i enginy verbal però també de la seva tendresa. De fet, l’obra és una excusa narrativa per exposar la forma d’entendre la […]

Suggestionant l’espectador ja des d’abans d’entrar al teatre amb un metge repartint pastilles de colors i suposats formularis d’autorització, Sixto Paz Produccions ha tornat a encertar, aquesta vegada traslladant les intimitats de la parella a un context d’experiment químic. Escrita per la dramaturga anglesa Lucy Prebble, narra la història de dos joves voluntaris que es comprometen a participar en l’assaig clínic d’un nou antidepressiu. A partir d’aquí, establiran una relació on l’amor i l’atracció es confondran amb els efectes de la pastilla i que, en definitiva, posarà en entredit l’èxit de l’estudi. L’espectacle se sosté, bàsicament, per un text sòlid i enginyós que combina de forma molt equilibrada humor, diàlegs naturals, reflexions filosòfiques sobre la identitat i una crítica intel·ligent […]

La inspiració per crear una bona obra de teatre, afortunadament, i la diversitat de la dramatúrgia catalana ho demostra, pot tenir fonts ben variades. En el cas que ens ocupa, Joan Yago ha escrit una sàtira amb mirada grotesca basada en un quadre de El Bosch que serveix com a vehicle per fer una al·legoria sobre l’existència humana i l’optimisme, l’esperança i la vitalitat en temps adversos. Dirigida de forma excepcional per Israel Solà, l’obra reuneix un grup de personatges pintorescs (un bufó retirat, un bisbe, una vella dama amnèsica, una noia vital o un jove que encara conserva l’esperança) que naveguen a la recerca d’una ciutat on diuen que encara es pot viure. A jutjar per la posada en […]

Des dels anys vuitanta fins a l’actualitat, sembla que els adolescents han anat agafant una presència a la nostra societat cada vegada més destacada. Potenciats per fenòmens com la MTV, a poc a poc, el cinema, la literatura, la música i la televisió han dedicat més espai als productes dirigits a aquesta franja d’edat potencialment tan consumista. Al mateix temps, de forma intencionada o no, aquests mateixos mitjans han anat mostrant una imatge cada vegada més superficial i frívola dels joves. Teenage dream juga amb aquesta idea de forma intel·ligent, barrejant estètica kitsch, música pop i humor absurd, per fer una crítica mordaç de la banalitat dels seus valors i la hipocresia de certs patrons de comportament. L’entorn artificial de […]

Anunciat a bombo i platerets, ha tornat el format que fa, aproximadament, 10 anys va tenir un cert èxit a la cartellera barcelonina. Com d’altres comèdies comercials que també s’han reestrenat recentment intentant repetir el seu bon succés, Pels pèls és, en realitat, una obra que aporta més soroll que diversió. L’espectacle parteix d’una forçada primera part on es presenten tot un seguit de personatges estereotipats reunits en una perruqueria del barri de l’Eixample (en aquesta adaptació). Com si es tractés d’una versió infantil d’una obra d’Agatha Christie, la proposta col·loca una sèrie de pistes per fer sospitosos a cadascun d’ells, de manera òbvia i poc treballada, d’un assassinat que es cometrà més tard. L’originalitat del muntatge roman en el […]