Iván F. Mula

Tot i certs prejudicis que es puguin tenir, una obra escrita per dos monologuistes no hauria de ser, en principi, un producte de poca qualitat pel que respecta a la seva dramatúrgia. Si es tracta, com és el cas, de dos grans còmics de stand-up, de gran talent i que escriuen habitualment els seus propis textos, de fet, hauria de ser garantia de bons acudits, encara que estiguin fora de registre. Malauradament, a jutjar pel resultat, alguna cosa ha fallat en el procés de creació de El gran favor. Per alguna raó, Carolina Noriega i Mauro Muñiz de Urquiza no han estat capaços de traslladar la seva gran capacitat humorística a una història de context narratiu convencional. El punt de […]

La transició d’un format televisiu tan lligat a l’actualitat com el Polònia a un altre de teatral no és una tasca gens fàcil. L’actualitat és fugaç (cada vegada més) i, per tant, el motor que fa funcionar aquest espai satíric setmanal s’havia de reinventar d’alguna manera. Probablement, per aquest motiu han comptat amb la destresa de Jordi Galceran que, juntament amb els guionistes habituals del programa, ha dissenyat una trama amb vigència atemporal i vodevilesca protagonitzada per les figures més representatives del panorama polític de Catalunya. La idea és intel·ligent i treu el màxim partit d’uns actors/imitadors que, com ja hem vist al show de TV3, aporten una vis còmica i un carisma que molts dels seus equivalents reals no […]

L’excés de prudència pot arribar a ser un defecte gairebé tan perillós de cara a la posada en escena d’un clàssic com la irreverència gratuïta o una comprensió massa superficial del text. El mateix Joan Ollé ha reconegut que no ha tractat gaire amb Shakespeare “pel respecte” que li té i és, precisament, per aquest motiu que aquesta versió d’El somni d’una nit d’estiu no acaba de brillar. El muntatge ho teniu tot per arribar a l’excel·lència: un nombrós grup de magnífics actors i actrius, música en directe, una escenografia espectacular, una estètica ben treballada… I bé, en certa manera, el conjunt funciona; sobretot, pel que respecta a la vessant màgica de l’espectacle. Malauradament, el resultat és correcte en termes […]

Continua el Teatre del Raval, a poc a poc i amb encert, llaurant-se tota una reputació de sala especialitzada en musicals de petit format i creació pròpia amb no gaires competidors de similars característiques a la ciutat. Després de l’èxit de La vampira del Raval ara fa tres anys i d’intentar repetir la jugada de barrejar cançons i truculència amb L’esbudellador de Whitechapel, La Monyos planteja un drama humà menys morbós però tornant a incidir en l’element local del barri on està situat el mateix teatre. Dirigida per Empar López, l’obra tracta la trista història de la Lolita (la Monyos), una popular veïna de la Barcelona de 1910 que alegrava la vida de la gent cantant o recitant poemes per […]

A aquestes alçades, sembla que la tradicional invasió de versions teatrals de Els Pastorets que aterren pels volts de Nadal a la nostra cartellera és ja un fet inevitable. Posats a patir el virus, Santa Nit sembla voler-nos oferir una alternativa de qualitat sense repudiar un cert esperit (molt interpretable) dels materials originals. L’obra, més que actualitzar el relat, parteix d’ell per explicar-nos una història completament lliure i contemporània, on preval una concepció laica del missatge (valors, amistat, família…) i no pas religiosa. Escrita per Cristina Genebat i dirigida per Julio Manrique i Xavi Ricart, l’espectacle aconsegueix reflexions força interessants sobre el pas del temps, la dignitat, la felicitat, l’ambició, els vincles interpersonals o la saviesa humana sense perdre el […]