Després de 10 anys de la seva primera posada en escena que va poder veure’s al Teatre Tantarantana i, posteriorment, al Club Capitol, Marc Rosich ressuscita el seu homenatge a dues figures icòniques del moviment underground dels anys 80 com van ser el dramaturg Copi i el pintor Ocaña. El muntatge recupera a Oriol Guinart i Víctor Álvaro, els seus intèrprets originals, incorporant només al jove Jaume Madaula en el paper d’ombra de Pasolini. D’aquesta manera, reprèn aquell original duel dialèctic entre els seus dos protagonistes, atrapats en un asèptic purgatori on faran gala de la seva ironia i enginy verbal però també de la seva tendresa. De fet, l’obra és una excusa narrativa per exposar la forma d’entendre la vida d’aquests dos artistes, la idiosincràsia dels quals és, en certa manera, complementària. Per aquest motiu, es troba a faltar una mica de conflicte entre ells, ja que, interessant però amb certs daltabaixos, l’espectacle no deixa de ser un parell monòlegs contraposats. Afortunadament, Rosich domina bé els diàlegs i aprofita l’avinentesa per fer algunes reflexions sobre la vida i la mort, els límits emocionals, els prejudicis socials i, sobretot, una defensa acèrrima de la llibertat i autenticitat individuals. És, per tant, el seu rerefons reivindicatiu i, per moments, filosòfic el més valuós de la proposta.
Enllaç copiat!