Iván F. Mula

La crisi és un poderós motor dramàtic per a qualsevol història. Per això, sobre la crisi dels quaranta ja s’han escrit un bon grapat d’obres al llarg del temps i, malauradament, també a aquestes alçades, moltes que parlin, a més, de la crisi econòmica. Persones en crisi en moments de crisi. Segurament, és del que toca escriure ara i el que el públic vol (o necessita) veure. En clau de comèdia, Petits monstres tracta sobre les pors, les contradiccions i la insatisfacció existencial de l’Ana, una artista conceptual que viu amb els seus pares i no se sent gaire compresa per la gent que l’envolta. El personatge, interpretat per una carismàtica Vanessa Segura, està dissenyat amb molta cura i originalitat, […]

Probablement, degut a la inversemblança de la realitat diària a la qual ens trobem sotmesos, amb flagrants casos de corrupció, escàndols judicials o qüestionables estratègies polítiques, sembla que acaba de néixer un nou gènere escènic al qual s’ha batejat com a “teatre documental”. Aquesta tendència incipient neix de la necessitat de denunciar i donar la importància adequada a successos intolerables que, tot i el seu impacte mediàtic, han acabat perdent-se en la voràgine de noves notícies d’actualitat. Així, de manera anàloga a experiments com l’obra Ruz-Bárcenas de Jordi Casanovas, Camargate dramatitza una conversa real, en aquest cas, mantinguda per la líder del PPC Alícia Sánchez Camacho i Victoria Álvarez (ex-amant de Jordi Pujol fill) enregistrada per Método 3. Amb dramatúrgia […]

Estava clar, d’ençà que es va anunciar el projecte i coneixent la més recent trajectòria teatral de Blanca Portillo, que El testamento de María seria un vehicle d’absolut lluïment d’aquesta actriu ja situada entre els talents més grans del moment. El que no sabíem del cert era si el text aportaria un punt de vista diferent sobre la figura de la Verge Maria o es limitaria a exposar els aspectes més dogmàtics de la història sagrada amb la mare de Jesús com a veu narradora. Afortunadament, no tan sols s’han complert les expectatives pel que fa a l’audaç interpretació de Portillo (vehement, tècnicament impecable i honestament colpidora), sinó que el monòleg escrit per Colm Tóibín ha resultat sorprenent, poètic i […]

El teatre dins del teatre és un subgènere força freqüent a la dramatúrgia contemporània i, per tant, ja no gaire original. El que no resulta tan habitual és la dramatització de jocs teatrals que proposa Joc de miralls, on se’ns presenten les vides i els conflictes d’un peculiar grup de persones al llarg d’un curs d’interpretació de sis setmanes d’un centre cívic qualsevol. Escrita per Annie Baker, guanyadora del Premio Pulitzer per The Flick; l’obra es pren el seu temps per explicar-nos, de forma molt fragmentada, la psicologia d’aquest grup d’individus, l’evolució de les seves relacions, els seus traumes, els seus complexos, les seves frustracions i les seves pors. Especialment inspirada en els petits detalls, la proposta té un ritme […]

Probablement, quan passi el temps i s’analitzi quines van ser les característiques del teatre català de principis del segle XXI, es parlarà de dos impactes que han afectat molt a les temàtiques de la nostra dramatúrgia: les noves tecnologies i la crisi econòmica. New Order, tot i ser una representant clara d’aquest grup, té la peculiaritat de fugir d’escenaris futuristes, plantejant una història paradoxalment realista: tres persones de classe mitjana que segresten una banquera com un acte de justícia social. Sergi Pompermayer, autor que ha anat alternant els seus treballs al teatre i la televisió, signa (i també dirigeix) un text àgil, divertit, actual i molt ben mesurat. Malauradament, no pot evitar caure en alguns tòpics i certes patinades demagògiques […]