Iván F. Mula

El grup T de Teatre, que va començar als anys 90 amb divertits espectacles d’esquetxos i monòlegs sobre l’univers femení, no ha dubtat en posar-se en mans de diferents autors i directors al llarg de tot aquest temps en un lloable afany de reinventar-se. Així, després de Javier Daulte, Alfredo Sanzol i Pau Miró, arriba el torn de Ciro Zorzoli que proposa un exercici paròdic de les diferents pràctiques escèniques dinàmic i força entranyable… però també incomplet. Es tracta, potser, d’una de les propostes més experimentals d’aquest grup d’actrius que, en aquest cas, vénen acompanyades dels més que solvents actors Ivan Benet, Albert Ribalta, Jordi Rico i Marc Rodríguez. L’espectacle exposa un ventall de manies, trucs, eines artístiques i costums […]

Conegut, principalment, com a actor de cinema i fundador de la companyia madrilenya Animalario, Alberto San Juan s’ha centrat, darrerament, en la seva faceta més combatent i políticament compromesa. Màxim responsable de la cooperativa Teatro del Barrio, ha dirigit Ruz-Bárcenas, amb una innovadora dramatúrgia de Jordi Casanovas, i ara presenta aquest Autorretrato de un joven capitalista español, de nou a Barcelona, que ja fa un temps que està representant a diferents ciutats. El monòleg és un entretingut repàs del panorama polític i social de l’Estat espanyol des de la guerra civil fins a la crisi econòmica actual. Barreja, amb intel·ligència humor i contingut informatiu, centrant el seu discurs, molt documentat, sobretot en un qüestionament de la Transició. San Juan domina […]

La companyia La Calòrica, capitanejada per un cada cop més prometedor Israel Solà, ja fa temps que està començant a fer-se notar en el circuit independent (i, poc a poc, una mica més enllà). Presentada en el Festival Grec d’enguany, Bluf és una sàtira molt divertida dels joves (la generació dels integrants del grup) que han crescut rodejats d’un gran ventall d’oportunitats on triar el seu futur però, per uns motius o uns altres, finalment, no s’han complert les seves expectatives. Estructurada com a comèdia coral, l’obra enllaça diverses històries on els desitjos i il·lusions dels personatges es contraposen a la més dura realitat amb amargura. El sentit de l’humor del seu autor, Joan Yago, està farcit de cruesa però […]

Woody Allen va estrenar Marits i mullers l’any 1992, convertint-se en la darrera pel·lícula que rodava amb Mia Farrow, la seva, fins llavors, musa i dona a la vida real. La parella es va trencar (escàndol inclòs) poc abans de concloure el rodatge, quan Farrow va descobrir que el seu marit havia iniciat una relació amb la seva filla adoptiva. El productor va trigar quatre dies en convèncer l’actriu (que no volia veure mai més en Woody) que tornés a la filmació a finalitzar les poques seqüències que li faltaven per acabar la cinta. Finalment, així ho va fer, demostrant una professionalitat extrema i permetent-nos a nosaltres, espectadors, beneficiar-nos d’una de les comèdies més amargues, sinceres i fosques sobre les […]

Pedro Páramo és la primera novel·la de l’escriptor mexicà Juan Rulfo, originalment publicada l’any 1955. Aquest llibre, admirat per altres autors com García Márquez o Borges, és un dels màxims exponents del gènere del realisme màgic i la seva tècnica serveix d’exemple en nombrosos cursos de literatura. Amb dramatúrgia i direcció de Pau Miró, Comala adapta el text de Rulfo, dotant-lo de format teatral en una interessant contraposició de monòlegs on la veu dels morts cobra més importància que mai. El títol fa referència a la ciutat on el protagonista viatja per resoldre deutes pendents amb el seu pare i complir la promesa que va fer a la seva mare just abans que ella morís. Conceptualment, el muntatge aposta per […]