Iván F. Mula

Podríem parlar del bon estat de salut del teatre català basant-nos en la naturalitat amb la qual, finalment, els nostres dramaturgs parlen de la realitat que ens envolta sense por a fer servir referents, noms i espais reals i concrets. Lluny queden ja, afortunadament, els temps en que totes les peces versaven sobre conflictes metafòrics d’uns personatges sense nom en un ambient indefinit i atemporal tan típic als anys noranta. Les recents Barcelona de Pere Riera o L’hort de les oliveres de Narcís Comadira són només alguns exemples d’aquest fenomen la màxima expressió del qual sembla haver aflorat amb aquesta Trilogia sobre la identitat catalana de Jordi Casanovas que, ara, culmina amb la notable Vilafranca. L’obra està construïda sobre la […]

Després d’assistir al fantàstic monòleg que obre Snorkel, l’espectador pot tenir la sensació que es troba davant d’una peça fora de sèrie. Tant el text d’Albert Boronat com l’actitud irònica i propera de l’actor Javier Beltrán troben un equilibri perfecte entre un discurs intel·lectual i la confidència distesa d’un amic disbauxat. És divertit, agut i captivador. Malauradament, aquest excel·lent punt de partida no és més que una promesa d’un nivell que la proposta no tornarà a assolir més que en moments puntuals. A partir de llavors, l’obra encadena un seguit de soliloquis i narracions més o menys afortunades que, per acumulació, poden resultar difícils de pair. Sobre paper, això sí, l’espectacle està farcit d’un bon grapat de reflexions interessants, frases […]

El jove Israel Solà, habitualment vinculat a la companyia La Calòrica i als textos del dramaturg Joan Yago, a força de treball i bons resultats, s’està llaurant una de les trajectòries més prometedores d’entre els nous directors de la seva generació. En aquesta ocasió, rescata una peça de David Desola escrita l’any 2002 que tractava les penúries professionals i la falta d’horitzó pels joves dels noranta. Solà, que ja ha tocat el tema de la precarietat laboral recentment en l’espectacle Sobre el fenomen de les feines de merda, torna a retratar amb humor i encert un dels problemes més desmoralitzadors del panorama social actual. El muntatge té molta gràcia, bon ritme i planteja un microcosmos absurd que és, en certa […]

D’ençà que va guanyar el Premi Nobel de Literatura l’any 2005, Harold Pinter, un dels més influents dramaturgs moderns britànics, s’ha anat convertint, a poc a poc, en un habitual de la nostra cartellera. Recentment, hem pogut veure diferents posades en escena d’obres seves tan interessants com Terra de ningú, L’encarregat o Vells temps. El que hem après, arribats a aquest punt, tant les companyies, com el públic i la premsa especialitzada és que no es tracta pas d’un autor fàcil. La grandesa de Pinter es troba en tot allò que les seves històries no diuen de forma explícita: en les insinuacions, els silencis i el seu joc de veritats, mentides i aparences. La col·lecció és, en aquest sentit, un […]

David Mamet, reconegut com un dels grans autors teatrals nord-americans contemporanis, va escriure un llibre l’any 1994 anomenat Una professió de putes, en referència a l’ofici d’escriptor segons la seva experiència durant els seus anys de carrera. Aquesta mateixa definició, críticament colpidora, sembla poder aplicar-se als productors, guionistes i estrelles del Hollywood dels anys vuitanta, quan Mamet va treballar en diversos filmes molt importants, i va escriure aquest Speed the Plow (traduït ara com Una altra pel·lícula). L’obra és una sàtira ferotge del capitalisme que amaga la indústria cinematogràfica, on tots els seus responsables han de comportar-se, necessàriament, com a despietats carronyers que només pensen en els beneficis i mai en la qualitat artística dels seus productes, si no volen […]