Hem arribat a aquest punt estrany de la història de la nostra societat on els arguments de ciència-ficció i la realitat que ens envolta s’han alineat, es confonen i es retroalimenten. Roc Esquius, autor i director de la sàtira futurista iMe, ens proposa, en aquesta ocasió, una comèdia sobre un home que decideix marxar a viure a Mart (sense possibilitat de tornada) i els conflictes que això comporta en el seu entorn. El més curiós d’aquesta idea és que està basada en un projecte real que, si aconsegueix fons suficients, començarà a enviar a persones a viure al planeta vermell d’aquí a 10 anys. Aquesta circumstància aporta a l’obra una versemblança i una proximitat que no estava tan present en el més distòpic anterior espectacle de la Companyia Dara. En el fons, però, l’objectiu és el mateix: parlar de la soledat de l’ésser humà contemporani i dels problemes emocionals en un context d’innovacions tecnològiques que no acabem d’assimilar. El muntatge té una arrancada molt original i interessant, i un final meravellosament arrodonit que convida a la reflexió i a fer-ne diverses interpretacions. Malgrat això, pel camí, les trames s’entretenen a explicar-nos algunes situacions una mica òbvies que es podrien haver donat per suposat i fan anar més lent el ritme narratiu. En tot cas, la barreja entre la comèdia d’embolics, ciència-ficció i moments de crítica psicosocial a l’estil El mètode Grönholm està molt ben compensada. No sabem, encara, cap a on evolucionarà la veu d’aquesta jove companyia però, d’entrada, ha aconseguit refrescar una mica el panorama del teatre independent… i només això, ja és molt d’agrair. Estarem atents.
Enllaç copiat!