Tot el que necessites per anar al teatre

César & Cleopatra: Oportunitat perduda

César & Cleopatra
16/04/2016

Juli Cèsar i Cleòpatra són dues de les figures més fascinants del món antic. Sobre ells, s’han fet pel·lícules i escrit novel·les i obres de teatre on grans autors han explicat la seva història junts (George Bernard Shaw) o per separat (Shakespeare, Terenci Moix…). Tot i que, habitualment, la vessant amorosa de Cleòpatra ve associada més a Marc Antoni, aquesta proposta ha decidit reunir-los com a fantasmes en l’actualitat per recordar els vells temps i aportar la seva visió sobre el món contemporani. El que parteix d’una idea semblant a la magistral Juicio a una zorra sobre la figura d’Helena de Troia, desaprofita estrepitosament el seu potencial banalitzant l’argument amb acudits dolents (“César, tienes nombre de ensalada…”), cançons lleugeres i anècdotes que semblen tretes de la Viquipèdia.

La poca traça del seu autor, Emilio Hernández, fa semblar a la reina d’Egipte frívola i amb poques llums, la relació entre els dos insubstancial (ja que s’expliquen constantment coses de la seva vida com si no s’haguessin conegut mai) i la seva anàlisi del present obvi i artificialment alliçonador. Només els passatges més seriosos tenen una mica més d’entitat, gràcies, en gran part, a la dignitat amb la qual Emilio Gutiérrez Caba defensa el muntatge. Per la seva part, Ángela Molina es diverteix i fa el que li sembla, tot i que tampoc el text li dóna eines dramàtiques on construir res. D’alguna manera, això ens pot servir per recordar el risc que té treure de context certs personatges quan no se sap donar la profunditat necessària a les seves veus, amb els coneixements històrics òptims i una mirada lúcida del present.

← Tornar a César & Cleopatra