Iván F. Mula

A poc a poc i a força de riure d’elles mateixes, Las Glorias Cabareteras han forjat una sèrie de mites al seu voltant (teatres que les veten, intents de censura i boicot contra elles, sales que tanquen després d’una actuació seva…) que les han convertit en tot un referent del cabaret underground. La seva (suposada) carrera maleïda, però, ha suposat dos elements importants. D’una banda, les poques oportunitats que tenim de veure-les en directe s’han convertit en tot un esdeveniment que, en algunes ocasions, com aquest comiat de la seu de Gràcia de la Sala Beckett, serà recordat com a històric pels assistents. D’una altra, han adoptat la veu enverinada dels arraconats que les permet, sense por ni pèls a […]

D’ençà que es van donar a conèixer amb la magistral Pulmons, l’equip de Sixto Paz Produccions ha despertat l’interès de crítica i públic a cada nova proposta. Com ja passava amb L’efecte, el seu anterior muntatge, Pretty té una vocació molt més comercial que aquella hipnòtica història de parella dirigida (com ara també) per Marilia Samper. El resultat en aquest cas torna a ser efectiu: l’obra diverteix i proposa un tema interessant del qual es pot debatre en sortir del teatre. El text de Neil Labute juga amb uns diàlegs col·loquials, plens de naturalitat i girs enginyosos que aprofiten una anècdota per desenvolupar un conflicte que s’estendrà al llarg de tot l’espectacle. El problema d’això és que el petit desencadenant, […]

La vocació experimental d’algunes obres i companyies és una idiosincràsia tan lloable com perillosa. El risc és necessari en el panorama teatral per obrir nous camins però s’ha d’assumir que, a vegades, aquests camins no porten enlloc. El suïcidi de l’elefant hipotecat és un espectacle caòtic i irregular que conté moments molt interessants i d’altres totalment anodins i irrellevants. Si li perdonem la seva certa impostura intel·lectual i els seus intents fallits d’improvisació i interacció amb el públic, podem dir que la seva base dramàtica (els textos de Mayorga i Sinisterra) ha estat escollida amb bon gust i intel·ligència. En general, però, l’espectacle no acaba de decidir si vol parlar de temes d’actualitat, fer una sàtira sobre la societat de […]

Estrenada professionalment ara per primera vegada, tot i ser escrita l’any 1999 amb el títol L’efecte 2000, la rebatejada (i adaptada al present) com a La peixera és un drama vibrant i claustrofòbic d’una actualitat sorprenent. L’obra del dramaturg Toni Cabré tracta el conflicte de quatre informàtics la feina dels quals es veu amenaçada per la incorporació d’un nou equip a l’oficina on treballen i que sembla que han arribat per substituir-los. Amb una ambientació molt similar a la de Glengarry Glen Ross de David Mamet (masculina i opressiva), el muntatge conté una violència física i verbal un pèl efectista però força impactant. El perfil psicològic dels personatges és ric i variat, i dóna molt de joc a l’hora de […]

Després d’abordar la seva peculiar visió de la fi del món a El gran despropòsit, la Companyia Casa Real planteja en aquesta ocasió un simpàtic i absurd col·lapse del capitalisme. Escrit i dirigit per Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez, l’espectacle ens trasllada a un hipotètic Congrés del Fons Monetari Internacional on un seguit de personatges estripats, angoixats per les seves misèries, cremats i deprimits contribuiran a acabar d’una vegada per totes amb el sistema que els oprimeix. L’obra està estructurada en esquetxos (alguns dels quals tenen, després, una certa continuïtat) i una sèrie de consells que parodien els manuals d’autoajuda on ens conviden a destruir el sistema amb petites accions. Original i disbauxada, el millor d’aquesta comèdia és el […]