Després d’abordar la seva peculiar visió de la fi del món a El gran despropòsit, la Companyia Casa Real planteja en aquesta ocasió un simpàtic i absurd col·lapse del capitalisme. Escrit i dirigit per Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez, l’espectacle ens trasllada a un hipotètic Congrés del Fons Monetari Internacional on un seguit de personatges estripats, angoixats per les seves misèries, cremats i deprimits contribuiran a acabar d’una vegada per totes amb el sistema que els oprimeix. L’obra està estructurada en esquetxos (alguns dels quals tenen, després, una certa continuïtat) i una sèrie de consells que parodien els manuals d’autoajuda on ens conviden a destruir el sistema amb petites accions. Original i disbauxada, el millor d’aquesta comèdia és el seu esperit crític, la seva genuïna estètica, la seva simpatia i la seva empenta lúdica i trapella. No obstant això, la seva voluntat d’entreteniment és, en realitat, més forta que la seva efectivitat còmica. Es troben a faltar, doncs, línies de diàleg més ocurrents, escenes millor rematades i un desenvolupament de les bones idees que arrodoneixi la proposta. Afortunadament, el tram final destil·la prou carisma i psicodèlia per deixar en l’espectador una sensació de clímax satisfactori. Tant de bo, però, el viatge tingués més moments tan encertats com els hilarants doblatges dels famosos que ens projecten en vídeo al llarg de tot el muntatge.
Enllaç copiat!