Iván F. Mula

Resulta curiós comprovar com la turbulenta situació econòmica i social que pateix la nostra societat des de l’inici de la crisi ha acabat assaltant, de forma inevitable, també els nostres escenaris. Fa ben poc que hem pogut veure propostes de l’anomenat teatre documental com Ruz-Bárcenas de Jordi Casanovas o Camargate de Jorge-Yaman Serrano on gravacions i documents reals servien de base per una dramatúrgia que pretenia posar en evidència alguns dels aspectes més podrits del sistema. En aquesta mateixa línia de denúncia, Hazte banquero exposa el cas Bankia i l’escàndol de les targetes black amb un esperit de divulgació que passa per sobre de tot. D’aquesta manera, a diferència dels exemples abans mencionats, aquí no s’aconsegueix que el muntatge tingui […]

Per Arthur Miller, el teatre era una arma per combatre tot allò que el preocupava o molestava del seu temps. Podríem dir que, com a director, Andrés Lima recull també aquesta mateixa filosofia contestatària, com ha demostrat amb l’esperit crític de diversos dels seus muntatges. En aquest sentit, Les bruixes de Salem, espectacle inaugural del Festival Grec 2016, resulta, a les seves mans, un text ben adient per parlar de temes actuals com la utilització de la por i el terror com a mecanismes del poder per mantenir el control i els seus interessos econòmics. La caça de bruixes del maccarthisme que va inspirar aquesta emblemàtica obra remet ara a altres situacions igualment fosques del nostre país i el moment […]

Amb l’excusa d’una història sobre un unicorn amb conflictes tecnològics, Pan, el musical ens presenta un monòleg humorístic (i no un musical) sobre els problemes del seu actor protagonista per representar l’espectacle que suposadament venim a veure. Aquesta broma simpàtica i força absurda li serveix a Sergi Polo per encadenar tota una sèrie d’anècdotes, reflexions i anades d’olla, on realitat i ficció es barregen amb efectives tècniques de comèdia de stand-up. La manca de fil conductor es veu, en aquest cas, compensada amb el carisma d’aquest narrador que sosté el ritme i l’interès de la proposta amb poca cosa més que el seu peculiar punt de vista i la seva personalitat entranyable. La senzillesa del muntatge (més o menys, d’una […]

Aficionat a l’heroïcitat històrica immersa en un context social, Schiller és un dels autors més representatius del romanticisme alemany. De la mà d’aquest autor, Sergi Belbel continua la tendència que, darrerament, l’ha portat a experimentar amb grans noms de la dramatúrgia universal com Pinter, Beckett o Racine i que, de moment, li està donant bastant bons resultats. Aquest muntatge de Maria Estuard, una de les tragèdies més populars d’aquest dramaturg, destaca pel bon aprofitament de la força dels personatges i els seus conflictes i la intensa progressió dramàtica tan ben traslladada a l’escena, en aquest cas. L’espectacle és un xoc de reines amb una potència interpretativa molt interessant que no només respon a les seves protagonistes, sinó també als intèrprets […]

Sembla que la Companyia RetorCía, que, anteriorment, ens havia ofert un teatre més reivindicatiu i compromès amb Vete a la mierda, mi amor o Discordants, ha decidit, en aquesta ocasió, embarcar-se en un gran projecte comercial ideat per ser consumit pel sector més frívol del públic homosexual masculí. La lleugeresa i l’humor groller no tenen res de dolent però cal, en qualsevol cas, fer-ho servir amb intel·ligència i amb un sentit de la transgressió genuí si es vol, de veritat, anar més enllà de la vulgaritat. Malauradament, Grinder. El musical no té la capacitat d’aportar res més que un bon grapat d’ocurrències descarades per divertir el seu nínxol de mercat i, ni així, assoleix la seva fita. Al text li […]