Per Arthur Miller, el teatre era una arma per combatre tot allò que el preocupava o molestava del seu temps. Podríem dir que, com a director, Andrés Lima recull també aquesta mateixa filosofia contestatària, com ha demostrat amb l’esperit crític de diversos dels seus muntatges. En aquest sentit, Les bruixes de Salem, espectacle inaugural del Festival Grec 2016, resulta, a les seves mans, un text ben adient per parlar de temes actuals com la utilització de la por i el terror com a mecanismes del poder per mantenir el control i els seus interessos econòmics. La caça de bruixes del maccarthisme que va inspirar aquesta emblemàtica obra remet ara a altres situacions igualment fosques del nostre país i el moment present, on els polítics acusen a titellaires d’apologia del terrorisme o creen lleis opressores com l’anomenada llei mordassa, entre molts exemples possibles. Són aquests fantasmes i la voluntat d’autocrítica el que donen més validesa, pinzellades de dramatúrgia incloses en aquesta línia, a la proposta encapçalada per un contundent Lluís Homar que torna a trepitjar el Teatre Grec després de 14 anys. Malauradament, tot i les bones interpretacions i altres virtuts com una austera posada en escena, es troba a faltar una certa actualització entorn de la figura femenina que, segons el transcurs de la història, acaba relegada a un element secundari, deixant que els homes acaparin tot el protagonisme del conflicte quan, en realitat, és evident que es va tractar d’una matança essencialment de dones. Tot i això, la certa estridència d’alguns enfrontaments i unes decisions escenogràfiques poc funcionals, el conjunt aconsegueix mantenir l’interès durant les més de dues hores de durada -cosa molt lloable- amb una intriga i una tensió ben elaborades i dutes a terme amb eficàcia.
Enllaç copiat!