Aficionat a l’heroïcitat històrica immersa en un context social, Schiller és un dels autors més representatius del romanticisme alemany. De la mà d’aquest autor, Sergi Belbel continua la tendència que, darrerament, l’ha portat a experimentar amb grans noms de la dramatúrgia universal com Pinter, Beckett o Racine i que, de moment, li està donant bastant bons resultats. Aquest muntatge de Maria Estuard, una de les tragèdies més populars d’aquest dramaturg, destaca pel bon aprofitament de la força dels personatges i els seus conflictes i la intensa progressió dramàtica tan ben traslladada a l’escena, en aquest cas. L’espectacle és un xoc de reines amb una potència interpretativa molt interessant que no només respon a les seves protagonistes, sinó també als intèrprets secundaris. Un cop més, Belbel sap crear una atmosfera suggerent i un exquisit espai sonor combinat amb uns cops d’efecte molt estimulants. No obstant això, la proposta, en alguns moments, mostra certa fredor tècnica que no li juga a favor; de la mateixa manera que els passatges on s’abusa de les frases cridades li fan perdre eficàcia. Afortunadament, el conjunt és bastant contundent i la sola presència de Sílvia Bel i Míriam Alemany omple l’escena, la disposició de la qual sap transmetre elegància i claustrofòbia a parts iguals.
Enllaç copiat!