Iván F. Mula

La història d’amor de la ciutat de Barcelona amb el teatre argentí ja ve de lluny; probablement, de l’èxit dels primers espectacles de Javier Daulte de la dècada passada a qui van seguir altres autors i directors com Claudio Tolcachir, Daniel Veronese o Nelson Valente, entre d’altres. El problema d’aquest fructífer corrent bonaerense és que ha deixat un llistó molt alt i, ara, cada nou espectacle que ens arriba ha de competir contra unes expectatives molt altes. Això li passa una mica a Cuando vuelva a casa voy a ser otro, una obra divertida i interessant sobre la recerca de la pròpia identitat explicada des de diferents punts de vista. Escrita i dirigida per Mariano Pensotti, la proposta conté una […]

Sovint es critica que estrelles de la televisió poc o gens vinculades al món dels escenaris protagonitzin espectacles tot i la seva falta d’experiència i, normalment, manca de talent interpretatiu. En un sentit comercial, la popularitat permet aquest tipus d’experiments. Cal tenir en compte, però, per veure també el cantó positiu, que aquesta mena de propostes atrauen un públic que rarament s’anima a anar al teatre i s’ha de reconèixer que això té el seu mèrit. D’aquesta manera, que figures populars com, en aquest cas, Jorge Javier Vázquez serveixin de reclam perquè nous espectadors vagin a veure una obra no és tan horrible com sembla, ja que (mai se sap) potser un cop trencat el gel, aquesta gent s’atreveixi a […]

Una de les novetats més saludables dels darrers anys pel teatre estiuenc de la nostra ciutat ha estat l’aparició i consagració de la ja imprescindible companyia Parking Shakespeare. Tot i que cada muntatge té al darrere un director convidat diferent, el cert és que han aconseguit trobar l’esperit lúdic que a les obres del celebèrrim dramaturg anglès l’escau millor i forjar, així, el seu efectiu segell personal. D’aquesta manera, amb aquesta lliure adaptació de Les alegres casades de Windsor que ha fet Marc Rosich, tornen a demostrar que Shakespeare, quan es fa bé, és comercial, accessible, fresc i per a tots els públics. L’excel·lent grup d’actors ja té agafat per la mà el to i les formes amb les quals […]

Si d’alguna cosa ha servit la maleïda crisi econòmica, ha sigut per obrir-nos els ulls davant de gran part de l’estafa política a la qual, durant anys (i encara dura), hem estat sotmesos. Diversos espectacles (i, cada cop, més) han anat reflectint diferents arestes del problema i les seves conseqüències de forma tan natural com un crit d’impotència, més o menys mesurat, davant la injustícia. Confessió d’un expresident apunta directament a les altes esferes de la classe política, fent una sàtira mordaç però realista del seu cinisme repugnant i la seva culpabilitat com a cara visible dels mecanismes del sistema. El text de Davide Carnevali és intel·ligent i està ple d’una suau clarividència que, tot i entrar molt bé, pot […]

Des de l’estil naturalista de Txèkhov al segle XIX, el teatre ha rebut algunes fortes sacsejades com, per exemple, el teatre de l’absurd o l’èpica de Bertolt Brecht, que van canviar radicalment la perspectiva que es tenia fins llavors i que mai va tornar a ser la mateixa. Aquesta versió de Platonov, dirigida pel flamenc Luk Perceval, representa, en gran part, la deriva que, a poc a poc, ha anat prenent un corrent de la narrativa escènica contemporània que, influenciat pels moviments mencionats, incorpora a la representació aquest sentiment tràgic inherent a l’existència. Aquest tema, molt present al text, és despullat de forma radical en aquesta proposta, concentrant-se en la seva essència de foscor, desolació i malestar per exposar-la al […]