Si d’alguna cosa ha servit la maleïda crisi econòmica, ha sigut per obrir-nos els ulls davant de gran part de l’estafa política a la qual, durant anys (i encara dura), hem estat sotmesos. Diversos espectacles (i, cada cop, més) han anat reflectint diferents arestes del problema i les seves conseqüències de forma tan natural com un crit d’impotència, més o menys mesurat, davant la injustícia. Confessió d’un expresident apunta directament a les altes esferes de la classe política, fent una sàtira mordaç però realista del seu cinisme repugnant i la seva culpabilitat com a cara visible dels mecanismes del sistema. El text de Davide Carnevali és intel·ligent i està ple d’una suau clarividència que, tot i entrar molt bé, pot arribar a cabrejar molt el personal si es reflexiona una mica sobre el contingut que denuncia. L’actor Queco Novell fa un treball esplèndid en el seu paper d’exmandatari que recorda, no només per les coses que diu sinó també pels gestos, a molts dels polítics que hem tingut. El monòleg només té en contra, en realitat, els prejudicis de qui esperi una paròdia a l’estil Polonia o un xou de stand-up típic del Club Capitol. Però el muntatge ni és això ni ho pretén i no en té la culpa de les possibles confusions. La seva aposta és la d’una fina ironia que vol senyalar descaradament al ciutadà com a part del problema. Malauradament, no manté tota l’estona el seu nivell d’efectivitat. D’igual forma que alguns fragments brillen per la seva eloqüència, d’altres resulten menys aptes per a un discurs oral i funcionarien millor si, directament, el llegíssim en un article. En conjunt, no obstant això, la proposta aporta un bon grapat d’idees punyents i àcides veritats que valen molt la pena i poden obrir debat.
Enllaç copiat!