Una gràcia trepidant

Una de les novetats més saludables dels darrers anys pel teatre estiuenc de la nostra ciutat ha estat l’aparició i consagració de la ja imprescindible companyia Parking Shakespeare. Tot i que cada muntatge té al darrere un director convidat diferent, el cert és que han aconseguit trobar l’esperit lúdic que a les obres del celebèrrim dramaturg anglès l’escau millor i forjar, així, el seu efectiu segell personal. D’aquesta manera, amb aquesta lliure adaptació de Les alegres casades de Windsor que ha fet Marc Rosich, tornen a demostrar que Shakespeare, quan es fa bé, és comercial, accessible, fresc i per a tots els públics. L’excel·lent grup d’actors ja té agafat per la mà el to i les formes amb les quals donar vida l’univers del bard de Stratford i ho duu a terme, en aquesta ocasió, amb un ritme trepidant i una gràcia que brilla, potser, més fort que mai. La dramatúrgia de Rosich és valenta i descarada (com ha de ser) i d’aquesta manera és com el muntatge aconsegueix, amb una aparent facilitat, ser divertit, dinàmic, natural i disbauxat com l’ocasió demana. Cal destacar, per últim, una molt bona elecció del vestuari que, a més de saber plasmar visualment la personalitat de la proposta, resulta tota una declaració d’intencions respecte al divertiment que ens espera.