Iván F. Mula

La quinta del biberó és el nom amb el qual es va batejar a les darreres lleves republicanes al final de la Guerra Civil ja que, per necessitats del conflicte, se’ls va cridar al front amb només 17 anys. Amb In memoriam, el director Lluís Pasqual intenta fer un acte de justícia donant veu i reconeixement a aquesta generació tan silenciada i maltractada per la història. L’exercici és un emotiu homenatge on, essencialment, es prioritza la sobrietat pel seu esperit de teatre documental, fent servir per a la dramatúrgia testimonis reals, cartes, escrits de l’època, anècdotes personals, textos oficials i cançons. Amb un gust exquisit i una banda de músics en directe, el muntatge transmet un material treballat amb el […]

Amb una trajectòria de més de 30 anys a l’esquena, no cal dir que La Cubana és, des de fa temps, tot un referent de l’entreteniment, l’humor de cabaret i la paròdia de les diferents disciplines artístiques. Tornant a connectar l’esperit del teatre amateur amb els estereotips del món professional, la popular companyia ha escollit, en aquest cas, el (suposat) repte de fer un musical basat en un sainet de Santiago Rusiñol. Aquesta fita, en realitat, és una excusa per emmarcar el seu nou conjunt de gags que, com no podia ser d’una altra manera, trenquen la història per obrir les entranyes dels embolics i maldecaps que suposa una producció d’aquestes característiques. Divertit, enginyós i fresc com el primer dia, […]

Des dels inicis de la literatura de ciència ficció, els avanços tecnològics han estat el centre temàtic ideal per l’especulació i desenvolupament del gènere, algunes vegades des d’una mirada fantasiosa, d’altres (la majoria) des de la desconfiança. L’inframón és una distopia truculenta que descriu una societat on gairebé tothom passa més temps al món virtual que a la vida real, molts d’ells delectant-se en perversions repugnants com la pederàstia. Amb els dilemes ètics i legals que Internet ha creat com a rerefons, la proposta construeix un escenari portat al límit molt captivador, a mig camí entre el thriller policial, el drama futurista i l’assaig filosòfic. Freda, complexa i, sobretot, sòrdida, l’obra resulta molt intrigant i sorprenent, fent servir uns efectes […]

Recuperar un text d’un dramaturg essencial del nostre teatre com és Josep Maria Benet i Jornet sempre és una bona notícia. En aquest cas, L’habitació del nen és, en realitat, una de les seves obres més recents: escrita i estrenada l’any 2003 en el Teatre Lliure sota la direcció de Sergi Belbel i protagonitzada per Emma Vilarasau i Pere Arquillué. La nova posada en escena, ara, amb dramatúrgia i direcció de Víctor Álvaro, posa l’accent en la senzillesa del greu conflicte de parella amb arrels existencialistes que planteja la proposta. Amb una concepció global elegant, una il·luminació suggerent i unes projeccions emocionalment molt potents, el problema de l’espectacle és que no aconsegueix superar un cert estancament que arrossega la trama […]

Ara que, darrerament, s’ha posat de moda el teatre documental, resulta tan curiós com interessant que Marilia Samper hagi decidit transformar el gènere per posar l’accent en la primera persona i els records familiars. Amb aquest muntatge que escriu i dirigeix, fa servir l’arbre genealògic i textos biogràfics (com el diari d’una àvia) de la protagonista (l’actriu Meritxell Yanes) per donar veu a testimonis anònims que, no obstant això, són part imprescindible i molt valuosa de la nostra història col·lectiva. Lluny de ser un exercici capriciós, Kilòmetres transmet una gran generositat, una bona dosi de tendresa i una universalitat molt autèntica. Feta amb el cor a la mà, però, la complexa realitat familiar de la narradora entorpeix el ritme, complicant-se […]