Iván F. Mula

El fet de trobar-se als actors jugant un partit de futbol abans de començar l’espectacle al mig de l’escenari i vestits amb la seva roba personal (segons indica el programa de mà) ja ens dóna moltes pistes de quin és l’esperit de la proposta. I és que aquest Txèkhov adaptat i dirigit per Àlex Rigola no fa gaires concessions a l’academicisme teatral, apostant, més aviat, per la naturalitat (sostinguda sobre el notable talent dels seus actors) i deixant que la força del seu text parli per ella mateixa. L’exercici funciona amb gran eficàcia i tots els seus recursos, en algun cas, un pèl efectistes, estan ben integrats i tenen prou sentit per a resultar convincents. Potser, en algun moment, la […]

La faceta de Ramon Madaula com a dramaturg, actor d’una extensa i magnífica trajectòria, sembla, si prenem aquesta obra com a exemple, haver escollit la vessant més lúdica i refrescant de totes les possibles. Força influenciada per l’estil del teatre de Jordi Casanovas que, en aquesta ocasió, s’encarrega de la direcció, el muntatge és un exemplar mecanisme humorístic on dos únics personatges discuteixen al llarg de tota la funció per resoldre un conflicte (en aquest cas, psicològic). Un president electe en crisi (Roger Coma) i el seu psiquiatre d’urgències (el propi Madaula) són els protagonistes d’aquesta sàtira efectiva, amb pinzellades de crítica política i un ritme molt àgil. Realment, més enllà d’una certa ironia governamental, la proposta és senzilla i […]

A aquestes altures, destacar que Carmen Machi és una actriu d’enorme talent resulta una obvietat gairebé prescindible de dir. Després de la seva participació en muntatges com Juicio a una zorra, ¿Quién teme a Virginia Woolf? o Agosto, entre d’altres, ha quedat clar que la seva presència i força interpretatives són úniques i aclaparadores. Com era d’esperar, doncs, a La autora de las meninas, Machi fa un treball extraordinari, entregant-se a la funció i aconseguint captar el públic amb la seva energia. Malauradament, la història, escrita i dirigida per Ernesto Caballero, té un punt de partida interessant que es va diluint entre diferents dispersions i problemes de to. Aquesta proposta distòpica planteja un drama amb un personatge principal molt sucós […]

Bertolt Brecht va ser, sense discussió, una de les figures teatrals més influents del segle XX. Més enllà de la seva filosofia escènica i de les seves obres, probablement, el que més ha marcat de la seva gran aportació ha estat la importància de transmetre amb l’art un missatge polític. Potser per aquest motiu, la directora Carme Portaceli ha sentit la necessitat d’adaptar ara aquest Galileu on es parla de la censura, el poder, la llibertat i altres temes molt presents a la nostra convulsa actualitat. Mantenint la contundència del seu missatge original, la proposta té un esperit bastant comercial i didàctic que fa que el producte sigui més atractiu pel públic jove. Les cançons de Love of Lesbian, arranjades […]

Cada vegada resulta més difícil trobar espectacles que apostin per una narrativa diferent, que arrisquin generant universos genuïnament estranys i personals. Per aquest motiu, Broken Heart Story, amb el seu refrescant atreviment, suposa una molt agradable sorpresa per la seva estètica surrealista, un subtil sentit de l’humor i la seva profunditat emocional. La proposta, a mig camí entre una comèdia de Ionesco i el torbador estil cinematogràfic de David Lynch, ens trasllada a la ment, l’ànima i el cor d’una escriptora les pors i problemàtiques de la qual resulten gratament representatives del món dels artistes i de les dones. L’autora i directora Saara Turunen té l’habilitat de fer-nos caminar per laberints onírics sense caure en pretensions arrogants ni tòpics o […]