Des de fa gairebé una dècada, malauradament, la rebel·lia social i l’inconformisme són temes que acostumen a estar en el debat general degut al gran impacte que la crisi econòmica ha causat en la nostra societat. La rebel·lia possible és un text que tracta, en forma de sàtira costumista, el tema de la lluita i la indignació tot i que des d’una mirada una mica ingènua. Escrita per Javier G. Yagüe i Luis Garcia Araus, originalment, l’any 2007, resulta evident que el pas del temps i els esdeveniments mundials no han jugat a favor d’aquesta història centrada en detalls quotidians que, per molt molestos que siguin, són anecdòtics al costat de les grans injustícies a les quals assistim diàriament. Malgrat això, la posada en escena d’aquest muntatge és àgil i dinàmica i el seu repartiment el defensa de manera solvent i entusiasta. En alguns moments, aconsegueix ser divertida, especialment, quan intervé el personatge de Joan Sureda, actor amb un carisma cada cop més reivindicable. En qualsevol cas, la proposta arrisca massa en la barreja de diferents tons i formats narratius que, de vegades, no acaben d’encaixar i s’esforça en transmetre un cert missatge a base de maniqueismes que fan que, en conjunt, perdi molt d’interès. Amb un punt de vista més rigorós, afegint matisos a les diferents situacions i posant en el punt de mira el sistema i els fils invisibles del capitalisme en comptes de caricaturitzar la suposada maldat o indiferència de teleoperadors, metges i d’altres treballadors, el resultat hauria estat, probablement, molt més satisfactori.
Enllaç copiat!