Cada vegada resulta més difícil trobar espectacles que apostin per una narrativa diferent, que arrisquin generant universos genuïnament estranys i personals. Per aquest motiu, Broken Heart Story, amb el seu refrescant atreviment, suposa una molt agradable sorpresa per la seva estètica surrealista, un subtil sentit de l’humor i la seva profunditat emocional. La proposta, a mig camí entre una comèdia de Ionesco i el torbador estil cinematogràfic de David Lynch, ens trasllada a la ment, l’ànima i el cor d’una escriptora les pors i problemàtiques de la qual resulten gratament representatives del món dels artistes i de les dones. L’autora i directora Saara Turunen té l’habilitat de fer-nos caminar per laberints onírics sense caure en pretensions arrogants ni tòpics o recursos fàcils. La seva originalitat és veritablement trencadora i no deixarà indiferent a ningú. Potser, per a alguns espectadors, no serà fàcil entrar en el llenguatge desconcertat de la peça. No obstant això, sembla que Turunen té molt clar allò que vol explicar i, per tant, la seva evocadora seqüència d’idees fascinants és probable que acabi per guanyar-se a tothom. Si a això li sumem una ambientació molt suggerent i cuidada i un repartiment efectiu, el resultat és el d’una peça valenta, encertada i gairebé rodona.
Enllaç copiat!