A aquestes altures, destacar que Carmen Machi és una actriu d’enorme talent resulta una obvietat gairebé prescindible de dir. Després de la seva participació en muntatges com Juicio a una zorra, ¿Quién teme a Virginia Woolf? o Agosto, entre d’altres, ha quedat clar que la seva presència i força interpretatives són úniques i aclaparadores. Com era d’esperar, doncs, a La autora de las meninas, Machi fa un treball extraordinari, entregant-se a la funció i aconseguint captar el públic amb la seva energia. Malauradament, la història, escrita i dirigida per Ernesto Caballero, té un punt de partida interessant que es va diluint entre diferents dispersions i problemes de to. Aquesta proposta distòpica planteja un drama amb un personatge principal molt sucós però perd molta credibilitat barrejant el conflicte amb petits acudits més adequats per a un altre tipus d’obra. A més, la intencionalitat política és confusa i sembla que no acaba de veure’s clar quin és l’objectiu del seu contingut satíric, més enllà de fer bromes d’actualitat. En qualsevol cas, l’evolució psicològica i emocional de la protagonista està ben aconseguida (malgrat algun passatge menys afortunat) i certes reflexions relacionades amb la vocació artística fan que la proposta aguanti amb dignitat, tot i que tenia potencial, amb uns quants ajustos, per ser un espectacle magnífic.
Enllaç copiat!