Bertolt Brecht va ser, sense discussió, una de les figures teatrals més influents del segle XX. Més enllà de la seva filosofia escènica i de les seves obres, probablement, el que més ha marcat de la seva gran aportació ha estat la importància de transmetre amb l’art un missatge polític. Potser per aquest motiu, la directora Carme Portaceli ha sentit la necessitat d’adaptar ara aquest Galileu on es parla de la censura, el poder, la llibertat i altres temes molt presents a la nostra convulsa actualitat. Mantenint la contundència del seu missatge original, la proposta té un esperit bastant comercial i didàctic que fa que el producte sigui més atractiu pel públic jove. Les cançons de Love of Lesbian, arranjades per l’ocasió, generen una atmosfera màgica molt especial que li resta amargura a un relat francament dur i pessimista. Potser caldria haver diferenciat millor els personatges secundaris però, aparentment, Portaceli està més interessada a transmetre la història a través de la paraula que amb unes elaborades (i, potser innecessàries) construccions interpretatives. Per aquest motiu, el fet que el protagonista estigui interpretat per una actriu (una fantàstica Laura Aubert) no necessita justificació i, gràcies a això, pot actuar des d’una naturalitat molt fresca i beneficiosa per l’espectacle. En resum, es tracta d’un muntatge amè, interessant i amb un simpàtic tarannà pop que, no obstant la seva aparent lleugeresa, dóna peu a un debat molt profund.
Enllaç copiat!