Iván F. Mula

L’any 1897, Oscar Metenier va fundar a París l’anomenat Teatre del Gran Guinyol. Es tractava d’un tipus d’expressió escènica macabra que, de forma extrema i retorçada, tractava de sacsejar les consciències dels nobles que hi acudien de públic. Amb aquest mateix esperit i afegint una considerable càrrega política, la Companyia Obskené presenta un text del francès Rémi de Vos que satiritza ideologies tan terribles com l’extrema dreta europea, el feixisme, el racisme i el masclisme. Malauradament, les seves bones intencions queden atrapades en una estètica de casa de nines kitsch i un delirant sentit de l’humor obsessionat amb la repetició i la caricatura. D’aquesta manera, malgrat l’entrega del seu repartiment, el muntatge aconsegueix poca cosa més que ridiculitzar la xenofòbia, […]

A poc a poc, l’actor Ramon Madaula, està donant a conèixer la seva faceta com a dramaturg, evolucionant amb prudència però fermesa cap a una veu tan crítica com divertida. Després d’Ignots i L’electe, ens ofereix amb Adossats una comèdia sobre la incomunicació, la masculinitat tòxica i les famílies disfuncionals ambientada en el dia de Sant Jordi. Farcida d’elements quotidians, molts d’ells de tarannà típicament català, l’obra juga a combinar humor amb drama, cinisme i sàtira social, abusant, en alguns moments, de certes estridències. Afortunadament, la direcció de Jordi Casanovas és àgil i aconsegueix que el text de Madaula funcioni sobre l’escenari. Especialment divertit, trobem a un Jordi Bosch el personatge del qual es troba sobrepassat pel balanç de la […]

No resulta fàcil fer un espectacle ambientat al Nadal i pensat per representar-se durant aquestes dates que no sigui obertament anti-nadalenc o que, al contrari, destil·li cursileria o ensucrades bones intencions. Sorprenentment, El llarg dinar de Nadal aconsegueix fugir d’aquests tòpics fent una proposta molt interessant que reflexiona, amb delicadesa i una subtil profunditat, sobre la família, el pas del temps, la pèrdua i, en general, la vida mateixa. L’espectacle representa, amb una especial habilitat per les el·lipsis, 90 dinars de Nadal d’una família al llarg de 90 anys. El treball interpretatiu de tot el repartiment és tan elegant, detallista, específic i coordinat que aconsegueixen transmetre amb agilitat el pes de tot allò que es pateix durant les diferents dècades […]

El més interessant de plantejar una història protagonitzada per tres dones (cosa que, lamentablement, no és massa habitual) és que ofereix la possibilitat de representar diferents tipus de personatges femenins, combinar-los i contrastar-los entre ells i no davant d’interlocutors masculins, com passa la majoria de vegades. Escrita per Amelia Bullmore i dirigida per Sílvia Munt (dues dones més!), Les noies de Mossbank Road és un emotiu retrat de l’amistat i el pas del temps, des de la joventut fins a la maduresa, replet de perspectiva i profunditat. El muntatge, en general, és àgil i divertit però també fa unes incursions dramàtiques d’una duresa sorprenent. Potser aquests canvis de to són el principal risc de l’espectacle. El fet de passar bruscament […]

Cada vegada, afortunadament, veiem més propostes de creadors joves a la recerca de noves dramatúrgies i formes d’expressió que plasmin l’essència de la seva generació. En aquest cas, Eric Balbàs i Roger Torns presenten una peça teatral inspirada en els videojocs i la realitat virtual que arrisca valentament tot i obtenir un resultat una mica irregular. Elefant terrible té el valor d’haver estat gestat com un experiment amb la implicació, durant el procés artístic, d’un grup d’adolescents. Malauradament, la primera part del muntatge és confusa i difícil de seguir. Sembla jugar amb elements del thriller ciberpunk però el seu excés de misteri amaga, en realitat, una debilitat narrativa que impedeix que el relat arranqui. Per sort, l’obra té l’habilitat de […]