No resulta fàcil fer un espectacle ambientat al Nadal i pensat per representar-se durant aquestes dates que no sigui obertament anti-nadalenc o que, al contrari, destil·li cursileria o ensucrades bones intencions. Sorprenentment, El llarg dinar de Nadal aconsegueix fugir d’aquests tòpics fent una proposta molt interessant que reflexiona, amb delicadesa i una subtil profunditat, sobre la família, el pas del temps, la pèrdua i, en general, la vida mateixa. L’espectacle representa, amb una especial habilitat per les el·lipsis, 90 dinars de Nadal d’una família al llarg de 90 anys. El treball interpretatiu de tot el repartiment és tan elegant, detallista, específic i coordinat que aconsegueixen transmetre amb agilitat el pes de tot allò que es pateix durant les diferents dècades en aquella casa. La durada del muntatge és breu però l’impacte del seu calat t’acompanya després de sortir del teatre durant una bona estona. I és que la potència emocional d’algunes de les seves metàfores, com la mort o el naixement, per exemple, remou les entranyes de qualsevol espectador que tingui present les seves pròpies absències. Trista però, a la vegada, repleta de bellesa, l’obra aposta per una sola idea però li treu el màxim profit, donant peu a reflexions i sentiments dels quals és difícil escapar.
Enllaç copiat!