A poc a poc, l’actor Ramon Madaula, està donant a conèixer la seva faceta com a dramaturg, evolucionant amb prudència però fermesa cap a una veu tan crítica com divertida. Després d’Ignots i L’electe, ens ofereix amb Adossats una comèdia sobre la incomunicació, la masculinitat tòxica i les famílies disfuncionals ambientada en el dia de Sant Jordi. Farcida d’elements quotidians, molts d’ells de tarannà típicament català, l’obra juga a combinar humor amb drama, cinisme i sàtira social, abusant, en alguns moments, de certes estridències. Afortunadament, la direcció de Jordi Casanovas és àgil i aconsegueix que el text de Madaula funcioni sobre l’escenari. Especialment divertit, trobem a un Jordi Bosch el personatge del qual es troba sobrepassat pel balanç de la seva pròpia vida i que reflecteix, en molts sentits, l’ansietat que produeix el món actual. El muntatge no té un calat massa profund, finalment, ni el seu enginy resulta brillant però, dins de les seves limitacions i tot i la insistència en subratllar les seves metàfores, és entretingut i genera un mecanisme intern força efectiu. Potser existia la possibilitat de treure’n més profit d’un plantejament com aquest però, en qualsevol cas, el que ens presenta toca temes interessants, fa riure en diverses ocasions i transmet una simpatia que, en certa manera, ja és un triomf.
Enllaç copiat!