Iván F. Mula

Amb més de 50 anys de carrera professional a l’esquena, Montserrat Carulla ha escollit acomiadar-se dels escenaris on tantes emocions ha viscut i propiciat amb una proposta feta en família. Iaia és una obra escrita i dirigida per Roger Peña, el seu fill, amb un paper fet a mida per a ella i un altre pel seu nét, l’actor Aleix Peña. El més cuidat de l’espectacle, certament, és el personatge de Carulla, molt proper als rols del teatre i la televisió que l’han fet tan popular i estimada. L’actriu llueix el seu carisma i la seva tendresa amb comoditat en aquesta comèdia que, en termes generals, en realitat, resulta força fallida. Perquè, més enllà del necessari i merescut homenatge a […]

En principi, ser guionista de televisió no hauria de ser un inconvenient a l’hora d’aventurar-se a escriure una obra de teatre, més enllà de certs possibles tics propis del mitjà audiovisual. No obstant això, sembla que alguna cosa no ha acabat de funcionar en el salt de Marta Sánchez i David S. Olivas, coneguts pels seus treballs a sèries com 7 vidas o Aida, del guió de sitcom a la dramatúrgia teatral, ja que el resultat no està a l’altura del que es podia esperar. L’espectacle se sosté sobre un esquelet molt ben estructurat que conté tots els elements necessaris per construir una bona comèdia. El problema és que tot plegat sembla massa forçat: les situacions, les reaccions dels personatges, […]

L’any 1973, Stephen Davis, reputat crític musical de la revista Rolling Stone, va escriure sobre Berlin, el tercer àlbum solista de Lou Reed, que es tractava d’un “desastre que transporta a l’oient a través d’un submón d’esquizofrènia, paranoia, degradació, violència anfetamínica i suïcidi”. Probablement, és aquesta foscor que envolta el disc i les seves cançons el que més va interessar a Andrés Lima a l’hora de portar-lo a escena. Amb dramatúrgia de Juan Villoro, Juan Cabestany i Pau Miró, l’espectacle és un truculent recorregut pel personal univers del músic nord-americà tristament desaparegut al 2013 i, en aquest sentit, funciona a la perfecció. Com a homenatge, els fanàtics de l’artista podran gaudir d’una estètica molt cuidada i de la música i […]

En la línia d’altres obres musicals de temàtica sanguinària com la també victoriana Sweeney Todd o la reeixida La Vampira del Raval, Marga Parrilla i Oriol Estefanell presenten aquesta peculiar reinvenció de la història de Jack l’Esbudellador. Cal valorar que, a poc a poc, estrenem cada vegada més musicals de creació pròpia tot i tractar-se d’una feina tan meritòria com costosa i arriscada. En concret, L’Esbudellador de Whitechapel ha volgut ser original en el seu apropament a la figura de l’assassí londinenc, proposant una versió de la història com no s’havia fet mai. Malauradament, aquest nou gir de plantejament sembla portar la proposta una mica massa lluny, tornant-la enrevessada i inversemblant, tot i contenir alguna entranyable referència a Frankenstein. L’espectacle […]

L’austríac Peter Handke és un escriptor, poeta i director de cinema molt reconegut, especialment, per les seves obres de teatre d’avantguarda dels anys seixanta. Entre elles, Insults al públic(1966) va despertar una controvertida polèmica per la seva vocació anti-teatral que va motivar a admiradors i detractors a aplaudir-lo i atacar-lo amb el mateix èmfasi. A causa del seu minimalisme, sense efectes ni escenografia, la posada en escena d’Incerta Companyia és, bàsicament, funcional, ja que el text no deixa gaire marge de maniobra ni tampoc s’ha sabut superar aquest obstacle. En realitat, el veritable objectiu de l’espectacle és, des d’un plantejament conceptual, deconstruir l’acte teatral i qüestionar el seu llenguatge i les seves imposicions. El problema és que el públic de […]