Gema Moraleda

Com ja ens tenen acostumats, la Companyia Ignífuga ha tornat a triar un text clàssic com a punt de partida pel seu nou espectacle. En aquest cas ha estat El jugador de Dostoievski i han convertit el seu relat sobre la ludopatia en un retrat de l’Europa moderna (on només compten els calers i els governs es juguen el futur dels seus ciutadans als mercats, els grans casinos moderns). Amb una posada en escena contemporània i decadent (plena de xandalls i lluentons), uns intèrprets entregats i efectius i aquell humor cínic tan marca de la casa, El jugador és un muntatge modern, arriscat i brillant. No us el perdeu! Més informació a Somnis de teatre

Ah! (Judit) és un muntatge que aborda les violències que ens envolten des del crit i la reivindicació. Amb una estructura fragmentada, l’espectacle presenta diferents situacions que il·lustren la seva tesi: violència institucional, violència masclista, tortura, repressió, explotació… El resultat és un retrat angoixant i no gens autocomplaent sobre la societat en què vivim, i una invitació a cridar i revoltar-s’hi en contra. Més informació a Somnis de teatre

Ramon Madaula parla en el seu segon text com a autor dramàtic de la inseguretat i la necessitat que ens estimin. Per fer-ho, ens presenta un polític incapaç de fer el seu discurs d’investidura a causa d’un tic nerviós al rostre. A partir d’aquí neix una comèdia molt divertida en la que dos homes, polític i psicòleg, intenten abordar totes aquestes inseguretats en temps rècord perquè el polític pugui, finalment, prendre possessió. La família, el coaching i la política són l’eix dels gags d’un muntatge que no només fa riure sinó que permet gaudir de la bona feina dels seus dos protagonistes: Ramon Madaula i Roger Coma. Més informació a Somnis de teatre

Després d’anys de crisi econòmica i amb les dades d’atur en creixement perpetu, fer-se autònom ha deixat de ser una sortida merament vocacional per molta gent, que s’ha vist obligada a sumar-se a aquest col·lectiu. I malgrat els molts avantatges que té aquesta forma de feina, tots els que ens hi trobem sabem que també té els seus desavantatges, i d’això se’n riu amb complicitat i intel·ligència aquest Autónomos, pensat especialment per fer-nos passar una bona estona. Gags, cançons, un punt de cabaret i molt d’humor és el que ofereix, de la mà de dos divertidíssims actors còmics i un excel·lent pianista en directe. No us la perdeu! Més informació a Somnis de teatre

Mary Frankenstein Shelley fa servir tants ingredients en la seva creació que, al final, esdevé un espectacle sense rumb ni personalitat. Cabaret, horror gòtic, comèdia, biografia, història, teatre d’ombres, titelles… tot s’intenta encabir en 75 minuts sense arribar a apostar en cap moment per un únic codi o missatge. Malgrat comptar amb un bon punt de partida i una estètica interessant, el resultat esdevé decepcionant. Més informació a Somnis de teatre