Francesc Esteve i Tomàs

Tornem al Maldà per gaudir d’unnou concert teatralitzat, i aquest co anem a veure a Virginia Martínezde nou (primer a Close to Liza a la mateixa sala) acompanyat al piano de Dani Campos. Aquest cop deixem a Liza i tornem amb un estil molt diferent. Anem del Gospel, Soul i el Blues amb les grans veus que han versionat aquests temes com Ella Fitzgerald, Billie Holiday, Nina Simone o Aretha Franklin. Això és versionar a les grans dives de la música negra. Però tampoc deixem de costat a Lena Horne, Tina Turner o les composicions de Otis Reding o Duke Ellington. Strange Fruit inclou les cançons adaptades per aquesta ocasió amb lletres adaptades per Jordi Galceran, Anna Ullibarri, David Pintó […]

Dimecres 13 de juny s’ha presentat al Teatre Romea INCONSOLABLE de l’escriptor Javier Gomá. Un monòleg dramàtic amb un sentit d’humor particular que ens parla de la mort del pare. Amb un contundent “Ha muerto mi padre” comença aquest monòleg Ja des de l’inici de l’obra/monòleg ens volen trencar els límits del que succeeix a l’escenari i la realitat. Jugant amb el temps i l’espai ens va indicant el que succeeix en el dol d’un fill quan perd un pare. Parlem de la mort del pare, però també de la relació entre pare i fill, de les relacions Fernando Cayo entra saludant al públic fins arribar a l’escenari. Va agraint al públic per assistir al dol que està passant o […]

Dia d’estrena i el Romea ple de gom a gom. Sembla que han tornat els clàssics a la cartellera barcelonina i tothom amb ganes de veure a Julio Manrique i la seva nova proposta amb aquest “Èdip”. La tragèdia grega de Sòfocles aconsegueix atrapar-me des de l’inici, va evolucionant de mica i mica per transmetre tota l’emmoció de l’obra. Amb tot el Romea convertit en un teatre a punt de caure, omplint tant l’escenari com part de la platea et sumergeix de mica en mica. Como no pot ser d’altre forma, el color terra i la sorra a l’escenari marca de la casa omple els nostres sentits. Un vestuari atemporal, on inicialment tothom va descalç i l’únic amb sabates és […]

La setmana passada vam veure un espectacle de dansa molt recomanable a La Vilella. SentimSentits és un espectacle de Pol Jiménez i la seva reinterpretació sobre un fragment de “Glimpse” de Cesc Gelabert. Un espectacle díficil de definir, ja que tracta dels 5 sentits que tots tenim. Com expresar tots ells i transmetre-ho al públic assistent és una quimera díficil de realizar. Si pot ser difícil definir com sentim un so, un sabor, un soroll,.. imagineu-vos com definir-ho amb el moviment del cos. Un espectacle on combina la dansa, la música, la projecció d’imatges i la llum. En diferents moments és tant important el que veus, el que insinueix com el joc amb les ombres per retransmetre els sentits. Per […]

Ahir vaig acudir a l’estrena de “Moby Dick” al Teatre Goya. Per començar indicar que el treball que vaig veure a l’escena va ser extraordinari. Començant per l’escenografia, la il·luminació i l’espai sonor. Tot a la perfecció per una obra amb un protagonisme absolut. La sensació de viatge, de tempesta, de persecusió l’han resolt amb enginy gràcies al so i la llum; fins i tot en alguns moments amb les imatges en moviment. Però la constant presencia de l’aigua amb la reproducció de les ones a la part alta del fons, m’ha semblat poc escaïent. Segurament, dependent de la fila on estàs situat veus com la sensació de profunditat. Però si estàs situat una mica lluny, aquesta perspectiva la perds […]