Francesc Esteve i Tomàs

Tornem de nou al Teatre de l’Aurora. Aquest cop hem programat l’espectacle “Pla per Roig” amb Jordi Coromina i Roser Vilajosana. Com sempre, al final de la funció vam tenir un petit col·loqui amb els dos actors on ens van explicar diferents opinions sobre com es va fer l’espectacle, com va nèixer, … L’espectacle Pla per Roig recupera la mítica entrevista que Montserrat Roig va fer a Josep Pla l’hivern de 1972 per a la revista Destino. Amb un to proper, àgil i ple d’humor, l’obra ens apropa a dues de les grans figures de la literatura catalana del segle XX. Vaig començar aquesta proposta amb una certa barrera. Reunir dues grans personalitats catalanes com Montserrat Roig i Josep Pla […]

Una bellissima giornata de la Cia. Kernel Dance Theatre recorre les imperfeccions de la relació entre una filla i un pare amb una sensibilitat colpidora. L’he pogut veure al Teatre de l’Aurora d’Igualada i ha estat una funció plena d’emoció. Aquesta vegada, no ens trobem davant d’una obra basada en el text o la paraula com a eix principal, sinó que la història – circular, amb un inici i un final que es retroben- s’explica sobretot a través del moviment. Tot i que hi ha moments puntuals de paraula, i especialment un monòleg final que toca la fibra, és el llenguatge corporal el que realment transmet amb més força: gestos, silencis i coreografies que diuen allò que sovint costa expressar […]

Doncs, al meu parer, és una obra que no explica una història com les de sempre. No hi ha un inici, nus i desenllaç amb personatges fent una trama clara, sinó que tot gira molt al voltant de la paraula “polítics”. La van repetint de maneres diferents i, a poc a poc, et fa pensar que els polítics no són només ells. És com un joc una mica estrany amb les paraules i les idees. Al principi desconcerta bastant (a mi em va passar) perquè no és gens convencional, però si t’hi deixes portar té moments interessants, fins i tot una mica hipnòtics. Tot i que la repetetició exagerada de “els polítics” et treu de polleguera en més d’una ocasió. […]

Feia temps que al Teatre de l’Aurora hi havia ganes de portar Dirrrty Boys a escena, i finalment s’ha pogut fer realitat. L’obra, escrita per Gerard Guix i dirigida per Àgata Casanovas, arriba com una proposta contundent i incòmoda, que no deixa indiferent i que, amb el pas dels anys, ha anat creixent i transformant-se. És un muntatge viu, en constant evolució, que posa el focus en les segones oportunitats i en tot allò que costa mirar de cara. M’he trobat amb una obra totalment física i emocial, on es veu un gran treball físic però a la vegada un gran treball de recull de documentació per explicar-nos aquesta història real. Des del primer moment, però sobretot quan vas entenent […]

Tornem a la Sala Fènix, aquest cop per veure la nova proposta que hi presenten en una Sala que actualment està encertant en les propostes que estic veient. [AGON]IA, de la Cia del Corb, és una peça de ciència-ficció que parla de la necessitat, tan actual, de ser reconeguts. Una història amb intriga i tensió, que combina espai, solitud i psicologia, i que et va portant cap a un final que intueixes… però que igualment sorprèn. El text és de Marcel Clement, dirigit per Victòria Boixadera i interpretat per Berta Pipó. Un gran treball de la Berta Pipó així com tot l’equip tècnic. Una astronauta s’embarca en una missió sense precedents: passar un any complet sola a l’estació orbital Ícare, […]