Nascut el 2012 per mostrar-nos com coreògrafs emergents d’aquí i d’allà nedaven a contracorrent, el Sâlmon ha anat transformant-se al llarg dels anys, tant pel que fa a la missió i l’estructura com, sobretot, al comissariat. Aquesta tardor, sota la mirada curatorial de Quim Pujol, el Sâlmon (del 14 d’octubre al 3 de novembre) balla de nou entre disciplines artístiques que s’entrellacen, des de l’escultura, el cinema, la coreografia i el dibuix fins a la performance, la poesia i la música. Al llarg de tres setmanes, el festival es desplegarà en diferents espais de la ciutat: La Caldera, el Graner, l’Antic Teatre, La Bonne, Fabra i Coats i el Mercat de les Flors. Ho farà amb tallers, performances i conferències per convidar-nos a somniar en comunitat i retornar a la cova per imaginar plegats.
‘Labourer’, de Madeleine Fournier
A l’Antic Teatre, el tret de sortida el donarà Sofía Asencio amb El Futur com a treball escènic, una conferència performativa que ens revelarà una màquina de pensar que fa radiografies immediates de les preguntes i les certeses quan sorgeixen. Una setmana més tard, al Mercat de les Flors es concentraran gairebé totes les peces, entre el 28 d’octubre i l’1 de novembre. Entre aquestes, hi ha dues propostes celebrades arreu que arriben a Barcelona: Light Years Away, d’Edurne Rubio, i Labourer, de Madeleine Fournier. Rubio, inspirada pel Grup Espeleològic Edelweiss de Burgos, que va explorar una de les coves més profundes d’Europa, proposa un viatge a la foscor i la profunditat sota la llum de lots. Per la seva banda, Madeleine Fournier s’endinsa en un dels passos més bàsics de la tradició de la dansa clàssica, el pas de bourrée, per resseguir-ne la pràctica a través de la mecànica, el ritme i un joc visual que indaga en la paraula del títol mateix: labourer (‘llaurar’).
‘El futur com a treball escènic’
L’edició d’enguany també presenta altres peces coreogràfiques que dansen amb la performance, com la darrera obra de Cuqui Jerez, Sugar Island, un solo que indaga en la tècnica del ballet i la seva codificació; o la de l’artista canadenca Clara Furey, Unarmoured, un quartet en què els cossos reclamen el seu propi erotisme. Alix Eynaudi hi arriba amb Fiction fiction, un duet que tindrà lloc dins i fora del teatre.
‘Sugar island’
El ball de disciplines és molt ampli. A finals d’octubre, al Mercat es podrà veure i viure la instal·lació sonora de la performer Misiker (Adrasha), que ha creat Membrat / መብራት per explorar el far marítim com a símbol d’orientació i frontera. L’artista plàstic Toni Hervás, que ha treballat amb un grup per explorar el cos en el món del còmic, proposa Gimnàs de còmic performance, uns exercicis per expandir la noció que tenim del còmic. En aquesta edició, que reflexionarà sobre les comunitats, el festival ha convidat FDIHA, una plataforma cultural i política creada per persones trans i queer «3àrabs» en diàspora, que organitzarà HALAL “Queer 3Arab Festa”, una festa en què la pista de ball esdevé un espai per desafiar el racisme, l’orientalisme i la transfòbia.
Més informació, imatges i entrades:
Com un mirall que es precipita per la finestra, en aquest Sâlmon 2026 el punt de vista es fa miques. El teatre es converteix en una cova i, sumits en […]
Veure espectacles
Com un mirall que es precipita per la finestra, en aquest Sâlmon 2026 el punt de vista es fa miques. El teatre es converteix en una cova i, sumits en […]
Veure espectacles
