CONTRA L’OBLIT

Qui decideix què recordem? La Sala Fènix remou la història

La sala celebra vuit anys del cicle de memòria històrica amb una programació que recupera veus oblidades i qüestiona com ens han explicat el passat.

La memòria històrica també es juga en allò que una societat decideix no explicar. Durant dècades, la por i la repressió van imposar silencis que es van transmetre dins de moltes famílies. Recuperar aquelles experiències implica reconèixer les persones que les van patir, però també preguntar-se quines versions del passat hem après i quines absències hem donat per normals. És una feina que afecta el present: com entenem els drets, com identifiquem els abusos de poder i a qui escoltem quan es discuteix la història.

El teatre pot contribuir-hi acostant aquests debats a les vides concretes. La Sala Fènix fa vuit anys que hi dedica el seu cicle de memòria històrica, una proposta que, segons expliquen des de l’equipament, s’ha consolidat i manté una bona resposta del públic. Enguany ho celebrarà amb una festa d’inauguració el 28 de novembre, a l’hora del vermut. Després, del 2 al 20 de desembre, arribaran tres muntatges que combinen ficció, recerca documental i records familiars.

Tres espectacles per mirar el passat d’una altra manera

Ocells a la frontera, de Marcela Terra, obrirà la programació del 2 al 6 de desembre. Una barca apareix en un pantà amb un home inconscient a dins. A prop hi viu una comunitat de refugiats i una dona decideix acollir-lo i cuidar-lo. L’arribada del desconegut, però, fa aflorar recels entre persones que també saben què significa haver de marxar de casa. Martí Costa Olivé i Antonella Posso, de Meridiano 70ymedio Teatro, interpreten aquesta peça que combina paraula, música i imatge i planteja una contradicció incòmoda: haver patit l’exclusió no impedeix reproduir-la. Amb la col·laboració de CEAR Catalunya, la Comisió Espanyola d’Ajuda al Refugiat, el muntatge explora què conservem del lloc d’on venim i què passa quan hem de compartir el que ara considerem nostre.

Del 9 al 13 de desembre, Trampantojo, o el relat de la història d’Espanya revisarà la manera com s’ha explicat el passat andalusí de la península. Maria Villarejo Barberà escriu i dirigeix aquesta proposta d’Espurna Teatre, que reivindica l’herència islàmica i jueva com una part de la nostra cultura i qüestiona que sovint es presenti com una influència aliena.

La recerca històrica combina diferents llenguatges amb un protagonisme especial de la música andalusina d’arrel sefardita. Cristina Sales Sarriera, Ana Nicolas de Cabo, Adrià Pagès Moliner i la mateixa Villarejo porten a escena una revisió del passat que també afecta la convivència d’avui: reconèixer aquesta herència obliga a repensar què entenem per identitat pròpia.

El cicle es tancarà amb Iaia: memòria històrica, del 16 al 20 de desembre. Alba Valldaura parteix de la vida de la seva àvia, Mercedes Cajo Ballestín, per reconstruir una experiència del segle XX des dels records personals. Asseguda al balancí de la residència, la Mercedes repassa la infància, els amors i la família, travessats per la República, la guerra, la dictadura i la transició.

La creació, produïda amb L’Embarral, neix d’un treball de documentació escrita i audiovisual que Valldaura trasllada al cos, la veu i els objectes quotidians. L’actriu explica que vol “recuperar la memòria històrica i reivindicar la funció de la gent gran dins de la nostra societat”. La seva àvia deixa de ser només la persona que recorda el passat per convertir-se en la protagonista que l’explica.

La programació inclou col·loquis després de les funcions dels dissabtes 5, 12 i 19 de desembre, amb l’historiador Jordi Barra. El dia 12 també hi participarà Annabel Carballo Mesa, directora executiva de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, entitat responsable de l’exposició gratuïta Antigitanisme: Passat, Present i Futur que complementa el cicle.

Més informació, imatges i entrades

Escrit per
ctcu4tctcu4tctcug

Especialista en arts escèniques i música. Col·labora amb la revista Teatre Barcelona, Teatro Madrid i diferents mitjans locals.

Articles relacionats
Ja estàs registrat?
Entrar amb email
Encara no estàs registrat? Crear un compte gratuit