Hi ha poetes que pertanyen als llibres i d’altres que continuen ressonant en el present. Miguel Hernández forma part d’aquest segon grup. La seva vida, marcada per la Guerra Civil, la repressió franquista i la mort a la presó d’Alacant el 1942, travessa Vientos del pueblo, el nou espectacle de Pep Tosar i la companyia Oblideu-vos de nosaltres.
Després d’apropar-se a figures com Blai Bonet, Damià Huguet, Guillem d’Efak, Federico García Lorca o Fernando Pessoa, Tosar recupera la fórmula escènica que ha desenvolupat durant les dues darreres dècades: una biografia teatral construïda mitjançant la interpretació, la música, la dansa contemporània i les imatges documentals. L’objectiu és anar més enllà de la figura convertida en símbol i buscar l’home que s’amaga darrere del mite.
El vincle de Tosar amb Hernández es remunta a l’adolescència, quan els seus poemes i les cançons que els popularitzaren durant els anys setanta van acompanyar el despertar polític de tota una generació. “Cantàvem sobretot a partir de 1976, quan érem a punt d’acabar el batxiller i volíem fer palès el nostre compromís amb la lluita per la igualtat, per la pau o per la justícia social”, recorda el creador.
Un poeta per entendre el present
La dramatúrgia, signada per Tosar i Evelyn Arévalo, parteix d’un ampli treball d’investigació. L’equip es va desplaçar a Alacant, va entrar en contacte amb familiars del poeta i va entrevistar especialistes com Carmen Alemany, José Luis Ferris, Juan Antonio Ríos Carratalá i Aitor Larrabide. Aquest material apareix integrat en la funció sense convertir-la en un documental convencional: les veus dels testimonis dialoguen amb els versos, els cossos i la música.
Sobre l’escenari, Tosar i Arévalo comparteixen la interpretació amb el ballarí i coreògraf Andrés Corchero, mentre la musica recau en Carles Dénia, responsable de la composició, els arranjaments, la direcció musical i el cant.
L’espectacle també connecta la persecució que va patir Hernández amb els conflictes encara oberts al voltant de la memòria històrica. “Hem tractat els fets històrics amb el màxim rigor. I deu ser per això que cada escena de Vientos del pueblo projecta ressonàncies terribles sobre els nostres dies”, afirma Tosar. Per al director, la peça conté els ecos “d’un país que no ha sabut guarir les ferides de la Guerra Civil”.
El títol pren el nom d’un dels poemaris més combatius de l’autor, publicat el 1937, i reivindica la capacitat de la poesia per plantar cara a la foscor política i social. Davant la sensació que determinats episodis de la història amenacen de repetir-se, Tosar llança una crida directa: “Cal posar-nos a Miguel Hernández al cor. I el més aviat possible”.
Més informació, imatges i entrades:
