Passions, ecos, miralls, reflexos

Yolanda Toledano

Sara Esteller / @saraesteller

Primer va comptar amb el pare, el crític de cinema Àlex Gorina, a Watching Peeping Tom, i ara és el torn de la mare. No, no és que Alícia Gorina, directora d’In Wonderland, pensi parlar-nos de tota la seva família, sinó que utilitza parcel·les de la seva vida personal per escriure peces (meta)teatrals. En la nova obra d’una ja extensa carrera, la dramaturga vol explicar al públic el rebuig que li produïa d’adolescent sentir-se escrutada per la mare, psicòloga, i els seus nombrosos amics i col·legues de professió. Sembla que l’hora de la revenja sempre arriba; per això, en aquesta coproducció del Festival Grec, Gorina pujarà a escena psicoanalistes, perquè mirin amb lupa, escorcollin, analitzin fragments de les seves obres (ara sí, per voluntat pròpia). Amb material tan sensible sorgiran temes com la infància, el pas del temps, el teatre, la representació, l’art, la percepció o les crisis, personals o col·lectives. Un exercici creatiu original i terapèutic alhora que es podrà veure al Teatre Lliure del 5 al 7 de juliol.

Com terapèutic pot ser el riure; o no. Pot igualment expressar desesperació, nerviosisme, violència, fins i tot. De què cony riem, moltes vegades? Si al maig La Ribot ens confrontava a l’horror de Guantánamo amb el “forat del riure” (Laughing Hole), ara Alessandro Sciarroni recorre a la figura del pallasso trist, a Augusto (20 i 21 de juliol al Mercat de les Flors), per parlar-nos de sentiments, d’emocions. Nou intèrprets degudament entrenats en l’art de riure ho faran durant tot l’espectacle. L’italià ja va posar a prova la resistència de ballarins i públic amb l’obra Folk-s. Will you still love me tomorrow?, una repetició en bucle dels passos folklòrics de la dansa bavaresa schuhplatteren, en la qual els assistents eren lliures de sortir de la sala quan s’avorrien, però que no acabava fins que l’última persona del públic abandonava la sala. Nom habitual de l’escena barcelonina, ara el podrem felicitar pel recent premi de la Biennal de Venècia, que l’ha guardonat amb el Lleó d’Or per la seva trajectòria.

L’espectacle La set i la revolució, que també forma part de l’itinerari ‘passions’ del festival, es podrà veure els dies 12 i 13 de juliol al Mercat de les Flors. Estrenat al darrer festival Temporada Alta de Girona, ens proposa una ocasió única per trobar junts a l’escenari quatre (madurs) animals d’escena: Andrés Corchero, Pep Ramis, Enric Ases i Piero Steiner. Tots quatre reflexionen sobre el pas del temps en un exercici de diàleg entre disciplines, experiències, interessos; una confluència de poètiques del cos amb l’espurna de l’esperança escrita en l’aire.

Tres espectacles que, cadascun a la seva manera, són una invitació a obrir-nos, metafòricament, la carn i deixar-nos portar pels sentiments, les reflexions, els desitjos.

Escrit per
Articles relacionats
Shakespeare reflexiona sobre l’amistat i l’amor

Shakespeare reflexiona sobre l’amistat i l’amor

Los dos hidalgos de Verona és una comèdia de William Shakespeare que explora les tensions entre l’amistat i l’amor. Alfredo Noval, Manuel Moya, Irene Serrano i Rebeca Matellán, entre altres, […]

L’horror d’explorar qui som

L’horror d’explorar qui som

Una casa i la persona que l’habita. Un duet que, metafòricament, tenen característiques similars segons el creador Pablo Molina. “La casa em serveix com a metàfora de l’espai mental del […]

Màscares que parlen

Màscares que parlen

Del 23 al 27 de juliol, el Teatre Condal acull Forever, el nou espectacle de Kulunka Teatro dins del Festival Grec. Després de l’èxit internacional d’André y Dorine i Solitudes, […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!