FESTA DE LA DOPAMINA

Humor de contraban

Toni Cano porta al Teatre Muntaner un monòleg d’humor que trafica amb dopamina, bon rotllo i ganes de riure

Tots aquells que sou amants dels monòlegs, dels monòlegs improvisats que es descabdellen un darrere de l’altre, preneu nota del nou espectacle de l’actor Toni Cano: Traficante de endorfinas. Humor de contrabando. El podeu veure els dissabtes a la cartellera del Teatre Muntaner.

Toni Cano

Tot comença amb la idea brillant que s’ha inventat Toni Cano, actor camaleònic, amb una formació cosida amb dies de ràdio i estudis a l’Estat espanyol, als Estats Units i al Regne Unit: l’actor surt a l’escenari com una persona que trafica dopamina i bon rotllo, que es dedica (metafòricament) a oferir entre la gent pastilles d’energia, perquè riguin, perquè desconnectin de la rutina, perquè sàpiguen elevar-se més enllà dels seus maldecaps quotidians. Ja sabeu que la dopamina és coneguda popularment com la molècula de la felicitat.

En realitat, es tracta d’un neurotransmissor que fa que les neurones es comuniquin les unes amb les altres. A la literatura mèdica hi ha estudis de gran abast sobre el seu funcionament, perquè el cervell allibera dopamina en diverses situacions diàries, com ara quan mengem, escoltem música i també quan escoltem en Toni Cano. De fet, ell assegura que havia crescut amb aquella idea que els nois de carrer només es podien dedicar a traficar. I, com que és la frase que més s’ha cregut la societat, la transforma perquè el tràfic sigui de la matèria més sensible que hi ha a la vida, allò que ens fa ser com som: persones tristes o alegres. Coneix la dopamina, la serotonina, l’oxitocina i l’humor en majúscules, i el vol fer arribar a tothom que el vulgui escoltar, perquè l’objectiu final que voldria aconseguir és una xarxa internacional de tràfic d’endorfines. I el suspens de l’obra és comprovar si se’n surt.

Per acabar, una reflexió sobre la comèdia, que és un gènere complex, malgrat que històricament a casa nostra s’ha considerat de segona, per motius que algun dia ens hem de plantejar per què. No és un gènere fàcil, perquè qui sap què és allò que fa riure i què és el que no. En canvi, sí que sabem quins són els temes seriosos, que sempre funcionen: amor i tragèdia, traïció i fidelitat. Toni Cano es posa el barret de director, guionista i actor a l’obra Traficante de endorfinas. Humor de contrabando, que sap entretenir, fer riure i alliberar-nos del pes de la nostra quotidianitat. I tot amb un nivell alt.

Més informació, imatges i entrades:

Escrit per
000051143_1_Trinitat_Gilbert

Periodista especialitzada en gastronomia, societat i educació al Diari ARA. Ha escrit també per a la revista Cuina, que va dirigir, i ha estat col·laboradora a mitjans com Catalunya Ràdio. És professora a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i a la Universitat de Barcelona.

Articles relacionats
Un conte sobre la solitud i les pors

Un conte sobre la solitud i les pors

Com ja és tradició (des de fa 50 anys), amb l’arribada del Grec moltes propostes culturals omplen els diferents escenaris de la ciutat, i val la pena no quedar-se només […]

Els reptes de l’educació a escena

Els reptes de l’educació a escena

La Conquesta del Pol Sud ens va meravellar amb la seva trilogia sobre “dona, història i identitat” —Nadia (2014), Clàudia (2016) i Raphaëlle (2018)—, teatre documental en primera persona a […]

El mal sempre té qui li escrigui

El mal sempre té qui li escrigui

Algunes ficcions sempre troben el seu lloc en el present. Potser és més fàcil si es basen en aspectes essencials de la condició humana, com el mal. Abans que els […]

Ja estàs registrat?
Entrar amb email
Encara no estàs registrat? Crear un compte gratuit