Tot el que necessites per anar al teatre

Francesc Orella: «Art és una obra sobre l’amistat»

16 Abril 2018
e

Té 59 anys. Nascut a Barcelona. Actor d’una àmplia trajectòria, guanyador de dos Premis Max i del Premi Nacional de Teatre, entre altres reconeixements. D’aquí a dos anys, en farà 40 que es dedica a la interpretació professionalment. Després d’actuar en obres de Shakespeare, Txèkhov, Pinter, Ibsen, Beckett, Ionesco, Camus i un llarg etcètera, s’ha fet molt popular entre una nova generació d’espectador gràcies a protagonitzar la sèrie Merlí (TV3). Ara, estrena, acompanyat de Pere Arquillué i Lluís Villanueva, i sota la direcció de Miquel Gorriz, una nova posada en escena d’Art de Yasmina Reza, un text traduït a 35 idiomes i representat amb gran èxit arreu del món.

teatre_barcelona-francesc-orella_4-art

FRANCESC ORELLA: És una responsabilitat participar en aquesta nova posada en escena d’Art però, bàsicament, és un plaer. La responsabilitat hi és però tampoc volem tenir la pressió d’haver d’intentar estar a l’altura. El muntatge dirigit per Josep Maria Flotats va ser d’una manera, el que va fer en Ricardo Darín va ser d’una altra… I nosaltres hem fet la nostra. Hem intentat que sigui molt propera. Molt actual. Com deia en Josep Maria Pou, les grans obres són com les òperes: la gràcia està en veure les versions que fan els diferents cantants. Amb el teatre passa el mateix.

TEATRE BARCELONA: Per alguna raó, és una obra que el públic té molt present i recorda amb gran estima.

F.O.: Perquè és una funció de la qual es pot gaudir molt veient-la i crec que va deixar molt bon gust. Tot i això, ja han passat més de 10 anys de la versió argentina i uns 15 de la versió de Flotats. Crec que és un bon moment per tornar-la a fer amb altres actors, una altra proposta escènica i una nova concepció. Segurament, hi ha molta gent que tindrà ganes de repetir amb aquest nou repartiment i d’altres que la voldran descobrir ara i, a més, per primera vegada, en català. Els grans textos de la comèdia contemporània, com aquest, sempre són una delícia fer-los i anar-los a veure.

T.B.: Per què agrada tant aquesta obra?

F.O.: Això és com preguntar per la fórmula de la Coca-Cola… (Riu). Yasmina Reza és una escriptora molt hàbil. En sap molt, de teatre. En sap molt, de dialogar i de plantejar situacions. És molt llesta. Curiosament, aquesta obra va ser un encàrrec que va escriure en sis setmanes i li va sortir rodona. És un d’aquests fenòmens teatrals que només passen de tant en tant.

T.B.: Però, haurà de tenir algun secret…

F.O.: D’entrada, té una escriptura i una minuciosa artesania teatral molt potent. Molt acurada. Genera situacions sucoses i diàlegs molt afilats. D’altra banda, aconsegueix ser intemporal. La sàtira d’aquest tipus de personatges masculins, amics, burgesos, pseudointel·lectuals que es comporten de manera ridícula està encara vigent.

T.B.: I la crítica a l’art contemporani…

F.O.: Aquest tema hi és i dóna per molt. El meu personatge, en concret, diu una frase molt rotunda: “No crec en els valors que regeixen el món de l’art avui en dia. La llei de la novetat, la llei de la sorpresa és un concepte mort”. Però, de fet, aquest no és el tema de l’obra. És només un dels temes que tracta. En realitat, Art és una obra sobre l’amitat. És una història de tres amics. D’allò que trenca les relacions i de les coses que s’arriben a fer per reconstruir les amistats trencades.

teatre_barcelona-francesc_orella-revista_3

T.B.: Quin és el problema d’aquests tres amics?

F.O.: Tot i la confiança i els anys que fa que es coneixen, tenen les seves diferències. No només de criteri, sinó també d’estatus i recorregut personal. Partint del quadre blanc que es compra un d’ells, gastant-se un dineral, es desencadena una discussió on surt tota la merda que amagaven. Descobrim, així, les relacions d’influència i de poder entre ells i la feblesa dels pilars fonamentals de l’amistat davant de certs comportaments patètics. En el fons, és el retrat de tres patologies d’uns homes bastant ridículs.

T.B.: Aquest és el rerefons seriós de la proposta, no?

F.O.: És una obra amb un contingut profund. Sap anar més enllà de la superfície del conflicte. En determinats moments, es torna àcida, fins i tot agre, però sempre sense deixar de fer riure. És una fotografia molt fidel de certs comportaments masclistes. En aquest sentit, es nota que està escrita per una dona.

T.B.: Com vas reaccionar quan et van oferir fer-la?

F.O.: Em va sorprendre. La proposta ve del Pere Arquillué que va engegar la idea i, de seguida, va tenir producció. Ell va pensar en mi per fer un dels personatges i em va trucar molt ràpidament. Tot i la sorpresa inicial, no em va costar gens apuntar-me a l’aventura perquè coneixia l’obra i m’agrada molt. Vaig pensar que era molt bona idea remuntar-la amb un aire nou. A més, em venia molt de gust treballar amb el Pere amb el qual vam fer moltes coses junts en teatre però ara feia temps que no coincidíem. I també tenia ganes de compartir escenari amb el Lluís Villanueva, amb qui encara no havia tingut la sort de coincidir. És un magnífic actor i amic. Un fi estilista. Domina la comèdia i és fantàstic.

teatre_barcelona-francesc_orella-revsita_2

T.B.: Havies treballat abans amb en Miquel Gorriz, el director?

F.O.: No. El coneixia perquè havia vist alguns dels seus muntatges però és la primera vegada que em dirigeix.

T.B.: I com valores l’experiència?

F.O.: Molt positivament. Ell té molt ofici. Molt bona oïda, molt bon nas i molta mirada. Sap allò que té entre mans. Sap el que vol i com fer-t’ho saber. És un home de teatre. Una persona que gaudeix dels actors, de la interpretació, de la posada en escena… I té un tracte molt afable. Ha estat un gran plaer i tot un descobriment per mi.

T.B.: En Jordi Galceran, que ha fet la traducció, diu que l’obra és com una joguina. Estàs d’acord?

F.O.: Sí. És una joguina amb un engranatge teatral perfecte. Però, com a joguina, et pots divertir amb ella… només si saps com funciona. Has de saber fer-la anar. S’ha de respectar el seu mecanisme. Començant per la mateixa escriptura de l’obra, on els tres actors han de ser capaços de posar els matisos que demanen els personatges. Està molt ben escrita però no funciona sola. És una joguina interactiva. Qui la té entre mans ha d’aprendre les regles, com amb qualsevol comèdia. Art és com una partitura que s’ha de seguir. És una funció on els silencis són tan importants com els diàlegs.

T.B.: Per què?

F.O.: Els silencis i les pauses venen en moments de text molt concrets. Harold Pinter també és un gran mestre dels silencis però en un altre tipus de teatre. En aquesta comèdia és important perquè un silenci, pausa o punts suspensius vol dir que al personatge li passa alguna cosa i, per això, calla o dissimula. Tot això és molt important i, en aquest sentit, en Miquel ha fet un treball molt acurat de direcció.

T.B.: T’identifiques amb el teu personatge?

F.O.: Només en l’aspecte més sanguini, més visceral… en això sí que m’hi apropo. Però jo no sóc tan radical pel que fa al criteri artístic com el personatge del Marc. No són tan clàssic. Ell és més estricte amb les seves aficions i el seu punt de vista sobre l’art i la vida. És un tipus rígid, una mica excitable. S’emprenya fàcilment… i això, precisament, és el que el fa ser còmic. Com més s’indigna perquè el seu amic ha comprat aquest quadre blanc per 200 mil euros fa riure més i més l’espectador.

T.B.: Per què l’indigna tant, això?

F.O.: Perquè no pot acceptar-ho. Ell no creu en l’art modern i ho considera un acte d’esnobisme total del seu amic. En el passat, ells dos tenien una relació diferent. El meu personatge exercia una certa influència en ell. D’alguna manera, era una mica el seu mentor. Sentia que la seva personalitat, una mica fora de la norma, tenia una singularitat que li feia sentir orgullós d’aquest vincle. Però ha passat el temps i el Sergi (Lluís Villanueva) ha agafat criteri propi. La compra del quadre és una mena de traïció a la seva amistat.

T.B.: Després de la bona rebuda al Temporada Alta, com porteu l’expectació que s’ha generat?

F.O.: La tenim present. Ho veiem en la venda anticipada. Això és senyal que arrancarem amb força. Una altra cosa és que aquesta sensació es mantingui. Esperem que sí. Això ja depèn de nosaltres: intentarem fer-ho bé per tal que el boca-orella funcioni i que la gent que vingui, la recomani.

teatre_barcelona-francesc-orella_7

T.B.: El boca-orella, precisament, és un dels molts secrets de l’èxit de Merlí.

F.O.: Merlí ha sigut un fenomen d’unes dimensions que ni nosaltres mateixos esperàvem.

T.B.: Com ha canviat la teva vida en l’àmbit personal i professional després de la sèrie?

F.O.: No ha canviat excessivament res en l’àmbit professional. El que he notat és, bàsicament, el reconeixement del públic popular al carrer. En especial, en els joves és bastant brutal. És increïble com ha quallat el personatge i el que significa la sèrie pels xavals d’una franja molt àmplia. Érem conscients que això podia passar perquè tots, començant pels dos directors (Eduard Cortés i Menna Fité) fins a l’equip artístic i tècnic, sabíem que era un material molt interessant. Els guions de l’Héctor Lozano són molt originals, atractius, mostren diverses cares, són realistes i tenen un ritme i uns diàlegs fantàstics. Teníem clar que era un bon producte però no fins a on podia arribar el seu èxit. La televisió t’aporta aquesta popularitat efímera, no obstant això, essencialment, no et canvia la vida.

T.B.: Teatre, televisió, cinema, premis… després d’una trajectòria tan llarga i completa, quina cosa creus que et queda pendent de fer?

F.O.: No m’ho he plantejat mai això. Hi ha personatges que has llegit i que has vist en altres obres que t’agradaria fer però no tinc una meta específica ni una obsessió. Igual algun dia la tindré i aniré darrere d’algun projecte concret però, de moment, sento que he tingut molta sort, en aquesta professió. M’ha anat molt bé. He treballat molt i he fet personatges molt potents de diversos autors i èpoques diferents. En aquest sentit, em sento molt privilegiat. Com a actor, sempre estàs aprenent. No tinc la consciència d’haver arribat enlloc. He anat sumant. Es tracta d’això: d’anar evolucionant i creixent. Espero que em passi com al vi, que millora amb el pas del temps. Això és el que veig dels grans actors que admiro: amb l’edat, milloren. Aspiro a tenir salut física i mental per continuar molt de temps amb aquesta feina que m’apassiona i és la meva vocació.

Text: Iván F. Mula

Uneix-te gratis a Teatre Barcelona
Creant el teu usuari gaudiràs de sortejos i promocions, podràs valorar espectacles i deixar els teus comentaris, accedir al Calendari TB amb tota la programació i rebre el nostre newsletter setmanal amb tota l'activitat teatral de la ciutat de Barcelona.

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.

Comentaris
  • Pau Rosell Simón
    Pau Rosell Simón

    Magnífic muntatge

    09/05/2018
Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.