La directora del Grec, Leticia Martín, afronta el 50è aniversari del festival amb la voluntat de celebrar-ne la història sense convertir la programació en un exercici de nostàlgia. En el seu segon any al capdavant del festival, defensa un Grec compromès amb el present, atent a la memòria i capaç d’obrir espais de reflexió en un context polític cada vegada més tens.
Leticia Martín
Com ha estat el primer any al capdavant del Grec?
El primer any ha estat molt intens i de molt aprenentatge. Vaig haver de conèixer els sistemes de relació entre les diferents parts o el teixit artístic, però també he pogut visitar festivals per conèixer què està passant en l’àmbit internacional. Quan vam tornar al setembre, que era quan realment jo havia fet un any, la sensació ja era de tenir una certa consciència del que vindria: on serien els pics de feina, quan podíem fer viatges, quan era millor fer reunions més locals… El primer any va ser sobretot això: entendre el funcionament.
I com t’has preparat per a aquest festival que comença ara?
Jo crec que, en aquestes feines, és molt important mantenir sempre la il·lusió del primer dia. Més que una preparació específica, es tracta d’ordenar el calendari en les diferents etapes de l’any. Ara tenim l’agenda més organitzada.
Un segon any i un cinquantè aniversari. Com has viscut aquesta coincidència?
Sens dubte, és un honor poder estar al capdavant del festival en el seu cinquantè aniversari. És una xifra molt rodona i encara hi ha molta gent que va viure el primer Grec o que, com a públic, conserva records dels primers anys. Ha sigut una responsabilitat, però des del primer moment vaig tenir clar que volia celebrar l’aniversari sense que condicionés excessivament la programació. No volia fer una programació-homenatge, sinó tenir la llibertat de fer el Grec que volia per al 2026 i, al voltant, afegir-hi accions vinculades a l’aniversari. Per a mi era important que no fos una mirada nostàlgica, sinó un acompanyament.
Per tant, en aquest segon any consideres que el festival és una mica més teu?
Sens dubte, he tingut més temps per pensar. La primera edició ja va ser molt meva, sobretot gràcies a la generositat de Cesc Casadesús, que m’ho va deixar tot obert. Sí que aleshores em vaig trobar una selecció de propostes entre les quals triar, i ara aquesta selecció ja l’he fet jo. Tot i això, des del primer moment he sentit que el festival era meu, perquè quan estàs al capdavant d’un esdeveniment com aquest necessites interioritzar-lo com a propi. No pots pensar: “això no és meu”.
“Crec que el festival Grec, en si mateix, necessita ser reconegut”
Parles d’una celebració que mira el passat des del present. Què t’ha interessat més d’aquesta idea?
El que volia, sobretot, era evitar personalitzar l’homenatge en cap artista, generació o director del festival. Volia que fos un homenatge al Grec mateix, pensant aquests 50 anys com un conjunt, com si el festival fos un ésser viu que compleix anys. Per això, la primera cosa que vaig tenir clara va ser la necessitat de fer un arxiu, per reconèixer tot el que ha passat pel festival. Des que hi treballo, he comprovat que tothom té un record personal del Grec, però és difícil ser plenament conscient de la importància que ha tingut com a esdeveniment cultural, com a porta d’entrada d’artistes internacionals o com a espai de primeres vegades. Crec que el festival, en si mateix, necessita ser reconegut.
Justament et volia preguntar per aquest arxiu. Què creus que hi podrà descobrir el públic?
Jo crec que permetrà que cadascú pugui fer la seva pròpia investigació: buscar quantes vegades hi ha participat un artista, si hi ha imatges d’un esdeveniment concret, quines combinacions d’artistes s’han produït, si algú ha treballat amb algú altre o en quin espectacle el festival ha estat coproductor. Ara mateix el que hi ha és, sobretot, un llistat de les coses que han passat, però sense interrelació. El que volem afegir són materials gràfics, fotografies i vídeos, i veure com podem vincular-los a altres arxius perquè cada dada pugui ser també objecte de cerca.
També heu vinculat aquesta memòria del Grec amb una sèrie de peces audiovisuals creades per artistes com Sílvia Munt, Jaume Claret o Mar Salicrú, entre d’altres. Com va sorgir aquesta idea?
Davant d’aquesta memòria intangible de les arts escèniques i de la música, em semblava important tenir una peça que pogués perdurar. Les coses passen quan passen: o hi has estat o no hi has estat. Per això volíem deixar un objecte que funcionés com a record d’aquests 50 anys, però tenia clar que no volia un documental històric o informatiu, ple de dades. Em venia de gust tenir mirades artístiques, creacions amb vida pròpia. Per això vam reunir quatre persones molt vinculades a les arts escèniques i també amb experiència en l’audiovisual.
Sílvia Munt parla amb alguns dels impulsors del Grec: Marta Angelat, Mario Gas, Jordi Jané, Maria Jesús Lleonart, Enric Majó i Carme Sansa
Una nit especial serà la projecció d’aquestes peces al Teatre Grec. Què t’agradaria que passés aquella nit entre el públic i el sector cultural de la ciutat?
M’agradaria que hi hagués un reconeixement mutu. Moltes vegades és difícil trobar els artistes en espais on no tenen una relació directa amb el que passa sobre l’escenari, i el públic sempre té moltes ganes de trobar-se amb les cares que estima. Crec que és una bona ocasió per fer una celebració del sector i, al mateix temps, generar un moment de trobada amb el públic. Tinc la sensació que serà una mica com una inauguració, però sense tant de pes institucional. El dia 8 m’agradaria que fos realment una trobada entre el sector i el públic. I veure si podem ballar junts.
Creus que realment existeix aquesta distància entre el sector i el públic?
Crec que el públic més habitual hi està molt acostumat, perquè va a molts teatres. Però tinc la sensació que el públic del Grec potser no està tan habituat a aquest tipus de trobades, té una relació més puntual amb la cultura. Potser amb aquest perfil sí que hi ha una mica de distància, però també pot ser que m’equivoqui. El que desitjo és que sigui una nit maca, que tots recordem i que sigui una festa per l’aniversari.
Dins d’aquesta celebració hi ha una activitat molt especial, Arrels de llum, un concert a la Sagrada Família. És una imatge molt potent. Com neix aquesta col·laboració?
El punt de partida va ser una conversa informal amb Maria Arnal: “Que bonic seria poder fer sonar els orgues de la Sagrada Família”. Va néixer d’una idea molt lateral que va agafar sentit amb el centenari de Gaudí i el 50è aniversari del Grec. Vam parlar amb els responsables del temple per establir les característiques que havia de tenir aquest concert especial: un programa amb una part sacra i litúrgica i una part més oberta. Hi participaran el Cor Cererols, Lídia Pujol i Maria Arnal. És un concert que ens fa molta il·lusió, també pel fet que sigui gratuït.
El Grec va néixer als anys 70, en un context de transició i llibertat. Ara ens trobem en un moment polític molt polaritzat. Quin creus que ha de ser el paper d’un festival públic com el Grec?
Jo crec que ara necessitem compromís. No només des d’un festival públic, sinó també des dels artistes i des de tots els que intentem donar-los veu. Compromís de suport i compromís per donar espai a totes les llibertats que s’estan posant en qüestió en molts conflictes del món. Això va marcar molt la meva manera de pensar el 50è aniversari: el Grec va néixer en un moment d’explosió de llibertat després de 40 anys de dictadura, i ara tenim la sensació que la democràcia està sent qüestionada en molts llocs. Tenim guerres més a prop que mai i els moviments polítics més perillosos estan agafant força arreu. Per això crec que, des de l’art, hem de ser resistents i trobar espais per parlar de les coses que fan més por.
Què t’agradaria que recordés el públic d’aquest Grec 2026?
Hi ha tantes coses que crec que cadascú tindrà el seu propi record. Jo seria molt feliç si fos un record vinculat a la persona amb qui ha anat, a l’espectacle que ha vist o a la sensació que ha tingut després de comentar-lo amb els amics. Crec que cal obrir finestres per reflexionar, però l’important és l’experiència.
Més informació i entrades pel Festival Grec 2026 aquí:
L’edició 2026 del Grec Festival de Barcelona se celebrarà del 29 de juny al 31 de juliol amb una programació que inclou 88 propostes escèniques, que engloben espectacles de circ […]
Veure espectacles
L’edició 2026 del Grec Festival de Barcelona se celebrarà del 29 de juny al 31 de juliol amb una programació que inclou 88 propostes escèniques, que engloben espectacles de circ […]
Veure espectacles
