Sovint podem detectar instants gloriosos de la història quan ja han passat. Pareu atenció, perquè la comèdia està vivint el seu moment àlgid, ara mateix, a Barcelona. Fem una radiografia del ric panorama de l’humor a la ciutat.
Ignasi Taltavull, còmic i guionista
Stand-up comedy, open mics, one man shows, bumping mics, podcasting, roast battles… L’humor català s’ha nodrit dels múltiples formats anglosaxons que ens arriben gràcies a internet. Que Barcelona aculli tants formats nous és reflex del bon moment que viu la comèdia, amb un públic entregat i comediants avesats a deixar enrere els acudits de batalles de sexes i matrimoniades per d’altres en la línia d’estrelles internacionals com James Acaster, Sarah Silverman, Hannah Gadsby, Joan Rivers o el polèmic Dave Chapelle.
“Ara mateix és el millor moment per la comèdia” – Ignasi Taltavull
El còmic i guionista Ignasi Taltavull ho té clar: “Ara mateix és el millor moment per a la comèdia, des de fa molts anys”. “Després de la pandèmia la gent té ganes de riure, i els còmics de Barcelona ofereixen propostes molt originals i diferents”, explica. Abi Enrech, propietària de La Llama Store, l’única botiga del món especialitzada en humor, també pensa que “estem en un moment boníssim”. Malgrat tot, veu l’escena complicada a causa de la sobreprogramació. “La meva pregunta és si hi haurà públic per a tot”, comenta.
‘L.O.C.A. Comedy’, l’open mic LGTBI+ a la sala Golem’s
Espais com El Medi, La Rubia Horiginal, l’Almo2bar, la Golem’s (antic Almeria Teatre) i La Llama Store acullen micros oberts on els còmics proven, d’una manera distesa, textos nous. Els dilluns tens Feismo cool, amb un aire juganer i gamberro; els dimarts L’altre mic aplega reconeguts còmics sota la batuta de Charlie Pee; els dimecres, El Soterrani petit, només amb humor en català, i els divendres, el L.O.C.A., una iniciativa d’Andrea Farina i Mai Boncompte per visibilitzar els artistes del col·lectiu LGTBI. Penny JayG també organitza la Petit riot comedy, un espectacle de comèdia femenina que vol enterrar d’una vegada la mamarratxada que les dones no són gracioses. La Muriel, la vermuteria de Sixto Paz al barri de Gràcia, també acull nits d’humor diferents amb les WeBitches (Charlie Pee i Raquel Hervàs), que promouen hilarants linxaments a famosos odiats per tothom o entrevistes improvisades. Els diumenges al Llantiol també tenen una cita que ja ha esdevingut clàssica: els Vermunólogos. Pel nom pots deduïr què t’hi trobaràs: humor i vermut de la mà d’Andreu Casanova, Tian Lara i Òscar Sáenz.
“L’escena de stand-up està creixent, però li queda un camí per estabilitzar-se” – Albert Floyd
Un cop tenen textos consolidats, els còmics passen a formats com el Comedy gold show, un dels pals de paller de l’humor estatal on es combinen humoristes professionals i nous talents. “L’escena de stand-up està creixent, però li queda un camí per estabilitzar-se”, explica Albert Floyd, impulsor del Comedy gold. “Hi ha noms com la Charlie Pee, Modgi, Marc Sarrats, Xavi Daura, les Oye Polo, La Ruina, o el Soterrani, que han aconseguit arrossegar molt de públic. Però a certa distància hi ha una classe mitjana a qui li costa treure el cap. Nosaltres intentem crear aquest fenomen fan”, apunta Floyd. Pel seu micro daurat hi passa la flor i nata de l’humorisme, el segon i el quart dissabte de cada mes.
Moment d’unipersonals
Veure-ho tot és pràcticament impossible. “Pots anar a xous diferents cada dia. N’hi ha a tot arreu i el nivell és altíssim”, ens comenta Taltavull. Enguany els artistes amb més hores d’escenari comencen a presentar els seus espectacles unipersonals, d’una hora de durada. Pots veure Mamasita, de Charlie Pee, o Jíbaro, de Xavi Daura (Venga Monjas) a El Medi; Quan això s’acabi, de Modgi, a la Golems; Alta flipamenta, de Marc Sarrats, a la Sala Tarantos Comedy; Vaya ego, d’Adri Romeo, a La Rubia, i, aviat, el de Tomàs Fuentes.
També estrena espectacle l’incombustible Bruno Oro, que inaugura un nou escenari a la sala 9 dels Cinemes Bosque amb Sí o no?, un monòleg sobre l’art de perdre’s. La Casa de la Risa és el segell amb què el Grup Balañà acull al Borràs humoristes com Carles Sans amb Per fi sol, on recopila anècdotes i batalles de la seva trajectòria amb el Tricicle. Dirigeix l’espectacle José Corbacho, que també torna amb Ante todo mucha calma.
Bruno Oro presenta el seu segon unipersonal, ‘Si o no?’
Què fa que molts còmics triomfin? A les bambolines de molts d’ells hi trobareu la feina de la promotora MPC. Fundada l’any 1980 per Manel Portomeñe, han enlairat artistes com Berto Romero. També són els responsables que Txabi Franquesa, Tian Lara o Guillem Estadella omplin les nits del Jove Regina, que Víctor Parrado ho peti a Madrid o que l’humor feminista de Calladitas estáis más guapas.
Judit Martin omple les nits de divendres al Poliorama amb ‘Not Talent’
Una altra promotora important és Tras la Risa. Impulsors de Las noches del Club de la Comedia al Teatre Poliorama, ara han fitxat la incombustible Judit Martín per tirar endavant Not talent. Aquest homenatge a la mediocritat barreja els seus populars personatges, improvisació i altes dosis de reflexió en una divertidíssima conferència que està esgotant entrades.
El tablao de la comèdia
El mític tablao Tarantos, a la plaça Reial, canvia les buleries i els zapateaos per la broma amb el cicle Tarantos Comedy. Els còmics Sergi Moral, David Gil, David Arnau, Albert Garcia i Sandra Úrsula van tenir “un xivatasso”: el propietari volia programar comèdia els dijous i els dissabtes i no tenia ningú per programar-la. “Ens vam enamorar de la sala, és perfecta per fer-hi stand-up”, comenta David Arnau.
Les humoristes ‘Las Supepenas’ a Tarantos Comedy
Si t’hi acostes hi trobaràs còmics que despunten a l’escena alternativa, com Miguel Campos i Iggy Rubín; unipersonals, com el de Modgi i Marc Serrats, o la Comèdia a granel, on el cartell el conformen quatre còmics i un presentador. Un cop al mes també hi fan espectacles on les còmiques són totes dones. “No ho venem com a comèdia femenina. Simplement ho normalitzem programant dones”, diu David Arnau.
La consagració de l’humor en català
Qui millor representa el ressorgiment del català a l’escena humorística són Josep Català, Manel Vidal, Joel Díaz, María Rovira, Ana Polo i Joan Ferrús, impulsors d’El Soterrani. Les funcions a l’escenari d’El Mago Pop (que comparteixen amb altres propostes veteranes de l’humor, com l’Autónomos. El musical o Bona Gent de Quim Masferrer) han estat un èxit rotund. “Vam començar fa quatre anys, autorganitzant-nos.
La sospita que hi havia un públic específic per a l’humor en català hi era i ha respost moltíssim”, afirmen. Han acumulat una fidel —i creixent— parròquia que els acompanya setmanalment per descobrir textos nous a la Golems, i un cop al mes, al Paral·lel amb El Soterrani legends. I ara, què? També assenyalen que “l’assignatura pendent és la incorporació de les dones. Cada cop n’hi ha més… però en calen més”. A El Soterrani hi baixen regularment còmiques com Irene Minovas, Raquel Hervás, Charlie Pee, Dolors Boatella i Andrea Daza.
Els podcast d’humor pujen a escena
Ignasi Taltavull, qui també col·labora a programes de ràdio com La Tarda de Catalunya Ràdio o el Vostè Primer (RAC1) és, juntament amb Tomàs Fuentes, el creador d’un dels podcasts que causa sensació arreu d’Espanya: La Ruina.
L’equip de La Ruina
El format va a la caça de les pitjors experiències dels seus oients, i conviden algú famós per a que exposi en públic la seva anècdota més vergonyosa. “Formats com La Ruina estan funcionant molt: ara fem una gira per tota Espanya, els dilluns estem a la Golems, i al desembre tenim un especial a la sala Barts, on ja hem esgotat entrades”. No són els únics: espais com La Llama Store acull periòdicament la producció de podcasts d’humor amb públic en directe, el Jove Teatre Regina ha obert les portes als debats de futbol més macarres, a càrrec de La Sotana; i Ràdio Primavera Sound acosta periòdicament al públic alguns dels seus èxits que barregen comèdia, cultura i feminisme com Gent de Merda (Clàudia Rius, Paula Carreras, Rita Roig i Ofèlia Carbonell), Oye Polo (Ana Polo i María Rovira “Oye Sherman”) o el Deforme Semanal Ideal Total d’Isabel Calderón Peces-Barba i Lucía Litjmaer.
Carolina Iglesias i Victoria Martín (‘Estirando el chicle’)
Aquestes últimes han guanyat recentment el Premi Ondas al Millor Podcast, ex aequo amb Estirando el chicle, un altre fenòmen que va esgotar totes les entrades en el seu pas per la BARTS el passat octubre. “És un format que ha vingut per quedarse”, comenta Víctor Álvaro, director artístic de la Sala Golems, a Gràcia, un dels espais que acull sessions en directe de podcasting. “Aquests formats fa anys no existien, si volies petar-ho havies d’anar a la tele. Ara t’autoprodueixes, et dones a conèixer a les xarxes i la gent pot comprar una entrada per venir-te a veure”.
“Els nous cantautors son els humoristes d’stand up comedy” – Víctor Álvaro
L’incorporació del podcasting a la Golems coincideix amb la renovació de la sala, l’antic Almeria Teatre. “Ens volem allunyar de la imatge d’un teatre. S’han acabat les butaques, ara tenim taules i cadires, i dediquem temps a escoltar el que està passant. Els nous cantautors son els humoristes d’stand up comedy. Creen el seu propi material i surten a defensar-lo sols, amb la seva veu. Han de tenir espais de qualitat”, conclou Àlvaro.
Els monòlegs en anglès agafen espai
L’humor en català està en auge, però no només. “Pensem que els millors còmics en anglès estan a Netflix, però aquí tenim còmics molt bons”, explica David Arnau qui un cop al mes dóna espai a la Tarantos a còmics anglosaxons com Mathew Murtha, Mariah Girouard, John Allis, Andrés Fanjgold o Marnie Manning. Ho van fer pensant en el turisme però sobretot, en que els consumidors d’stand up en català i castellà facin el salt lingüístic. La Golems és un altra sala que aposta per la internacionalització dels seus espectacles. “Feia anys que programavem en altres idiomes. Hi ha una demanda molt gran de públic que vol comèdia en anglès i italià, i quan ho fem, omplim la sala”, explica Víctor Álvaro.
Esclatarà la bombolla?
Que cada bar i cada teatre tingui la seva nit de comèdia, el seu micro obert, i que els humoristes emprenguin el camí més individualista del show unipersonal fa témer que la bombolla de l’humor català pugui explotar. “A Barcelona tenim massa opens. Amb 5 o 6 per setmana no en podem assumir més”, es lamenta David Arnau. “ A més, la gent ha de cobrar per actuar. Hi ha espectacles que tenen bons textos i son prou rodons com perquè els hi paguin.”
“A Barcelona tenim massa opens. Amb 5 o 6 per setmana no en podem assumir més” – David Arnau
L’amateurització de l’escena també és un tret que critica Albert Floyd: “Els opens són molt útils pels còmics, però s’ha provocat una situació excessiva. S’anuncien opens com a espectacles, però l’essència d’aquest format és que el públic no paga i els còmics no cobren. Així és més fàcil de tirar endavant un xou real”. Per fer créixer l’escena, Floyd aposta per “professionalitzar-la” mitjançant “locals on hi hagi comèdia de manera regular”, com El Golfo de Madrid o el Comedy Store de Londes, i poder convertir al públic en aficionat de l’stand up “i no seguidora de còmics en concret”.
L’Abi Enrech també rema en la mateixa direcció: “Jo si tingués la pasta muntaria un Golfo aqui”. Reconeix que El Medi s’hi acosta i “és un lloc de referència que ha fet moltíssim per desenvolupar la comèdia a Barcelona, però queda petit”. Malgrat tot, lamenta que la ciutat comtal “ho té difícil” per tenir un espai similar al Comedy Cellar de Nova York. “Si es fa des d’una promotora comercial, desde mànagers, passarà a ser un espai massa intervingut. Allà tenen un còmic referent que prescriu aquells artistes emergents que li semblen interessants. No segueix una lògica comercial, i és estrany que un negoci funcioni així, però és un bon camí a llarg plaç”, afirma la propietària de La Llama Store, que ha aconseguit generar un petit fenomen similar al del Comedy Cellar donant espai a la rerebotiga als seus còmics preferits.
“Quan la gent per la que tu has apostat ho peti, la gent vindrà cap a tu. És qüestió d’aposta i amor per la comèdia: si fas números per veure si surt a compte, probablement vegis que no”. Ho diu rient. Ja se sap que darrera de la comèdia, s’hi amaguen petits drames.
Per Andreu Rami / @AndreuRamiB
