Contra l’atur, ¿paella?

Redacció

A la Barceloneta s’hi fan molt bones paelles, però al Poble Sec també. Els diumenges al migdia a La Vilella hi fan teatre i paella vegetariana amb tocs de comèdia àcida.

TEATRE_BARCELONA-Paella_a_atur-REVISTA_1

TEATRE_BARCELONA-paella_a_atur-REVISTA_3

D’una persona de 30-35 anys s’espera que tingui una parella estable, una feina, fills. I que ara, amb la crisi, doni gràcies si té feina -encara que estigui explotada- i que si no en té, se la inventi. Però això d’emprendre, tot i que es digui i repeteixi cada dia que és la sortida a la crisi, ni és tan fàcil ni ho posen tan fàcil. O així és com ho veuen Marta Vila i Francesc Gil, la parella protagonista de Paella a l’atur. Un actor sense feina i una professora de secundària que en té massa i que, a la vida real i dalt de l’escenari, intenten tirar endavant muntant un petit negoci de paelles a domicili malgrat topar amb totes les traves administratives i econòmiques hagudes i per haver.

Vida real, condensada i salpebrada, un documental guionat i una obra de teatre on mostrar-lo. Aquesta és la recepta de l’espectacle que dirigeix Laia Alsina a La Vilella. Vida real perquè els dos protagonistes, en Francesc i la Marta, s’interpreten a ells mateixos “apallassats i condensats”. Un documental, perquè abans de portar l’obra a l’escenari es va rodar un documental de la situació d’aquesta parella. I una obra, perquè és a l’escenari on es projecta el documental i es retrata a través de la comèdia àcida una història de crisi no només econòmica, sinó també de parella, i de polítiques de país on, tot i que el llenguatge absurd que s’usa sovint no és real, sí que ho és allò que es diu.

TEATRE_BARCELONA-paella_a_atur-REVISTA_4

“Des del primer moment ens vam plantejar que fos un 50% audiovisual i un 50% teatre”, diu Alsina. La realitzadora, Mireia Giró, explica que buscava en tot moment la naturalitat i la pèrdua de consciència per part dels personatges que se’ls està gravant perquè no semblés impostat”. En canvi, les imatges, en un llenguatge similar a la sèrie The Office, sí que busquen la ironia amb zooms i mirades a càmera. “El repte és enllaçar-ho tot”, reconeix la directora. “Primer vam fer la gravació i després la dramatúrgia a través d’improvisacions guiades amb l’afegit que s’han d’interpretar a ells mateixos sense compartir els objectius de l’obra on ell, per exemple, s’oblida que vol ser actor i s’acaba conformant”. Així, amb situacions que han viscut els diferents membres de l’equip s’acaba parlant d’atur, docència o la relació amb l’administració i els bancs.

Articles relacionats

Els dilluns també hi ha teatre

“Els dilluns no existeixen per al teatre”… s’ha dit tradicionalment del dia que el sector teatral s’ha agafat per descansar. Avui en dia, però, aquesta afirmació va perdent el sentit […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!