Una casa i la persona que l’habita. Un duet que, metafòricament, tenen característiques similars segons el creador Pablo Molina. “La casa em serveix com a metàfora de l’espai mental del protagonista”, explica. A través d’això reflexiona sobre com n’és d’invisible la psicologia humana i el que portem per dins. Tot això és part de Candy, una peça multidisciplinària que es representarà al Mercat de les Flors el 25 i 26 de juliol d’enguany.
Un dels punts a destacar del muntatge és el fet que és una peça de terror. Tal com explica Molina: “Abans treballava amb un terror molt superficial i a mesura que he anat avançant en la creació, he pogut tocar elements més subtils i psicològics. El meu objectiu no és espantar el públic ni presentar històries de por com trobem als clixés del cinema. Ara bé, sí que vull utilitzar algunes eines i codis perquè l’espectador pugui empatitzar amb una mena de terror més subtil, psicològic i quotidià”, reflexiona Molina, qui apunta que el terror li ha donat una gran llibertat creativa. Aquest és un espectacle que barreja circ, dansa i teatre, disciplines que domina Molina i que acostuma a combinar.
“La falta d’espais pot alentir la creació o arribar a aturar-la momentàniament”
Candy s’estrena en aquesta edició del Grec després de tres anys de feina. “És molt temps d’una extensa recerca i un procés de prova i error molt ampli. Durant la creació hi ha hagut moltes fases i han estat fonamentals els espais que m’han acollit”, explica Molina, qui durant aquest temps ha estat de residència a diverses fàbriques de creació. La Fabra i Coats, La Central del Circ, Roca Umbert i l’espai autogestionat Bolivianow han estat “imprescindibles” per fer avançar Candy. “La falta d’espais pot alentir la creació o arribar a aturar-la momentàniament. Això trenca la inèrcia de treball i compromet també el calendari del projecte. Aquests espais compleixen un rol fonamental a la creació artística”, reflexiona Pablo Molina.
De fet, també explica que gràcies a la coproducció del Grec ha pogut avançar la data d’estrena. Això li permet deixar de banda, com a mínim en aquesta peça, l’autoproducció. “Sense això, hauria necessitat encara un parell d’anys per arribar a cobrir els costos necessaris per mi mateix”.
El projecte és la primera peça llarga en solitari del creador. Anteriorment, havia fet peces de format mitjà i curt i en duet, però s’ha volgut llençar a aquest repte per provar coses als antípodes del que havia fet fins ara. Pel que fa a l’estil escollit, apunta que “el que vull explicar no ho puc fer amb paraules”.
Més informació, imatges i entrades:
