Buscar parella estable, encadenar cites que no van enlloc, provar de sostenir la monogàmia o acabar gestionant la frustració formen part del dia a dia sentimental de moltes persones. La décima cita, en cartell a La Badabadoc fins al 28 de març, parla de tots aquests temes a través de deu trobades entre homes gai explicades en primera persona. I ho fa amb un format molt particular: en vers.
La décima cita és un unipersonal escrit íntegrament en dècima espinela. Es tracta d’una estrofa que consta de deu versos octosíl·labs amb rima consonant (ABBAACCDDC), fixada al segle XVI per l’escriptor Vicente Espinel i molt present en la tradició oral hispànica i l’Amèrica Llatina, especialment en contextos de poesia improvisada i en la cultura popular.
L’obra utilitza aquesta forma poètica per articular un relat contemporani en el que el protagonista explica deu cites —amb una introducció i un interludi— que recorren la seva experiència amorosa i sexual amb altres homes. El pregunta de partida és clara: què implica intentar sostenir una idea de monogàmia en el context actual d’aplicacions de cites? El text barreja referències culturals amb llenguatge col·loquial i alterna passatges més elaborats amb altres de directes, vinculats a les trobades i a les expectatives que generen.
Un monòleg en vers amb un ritme proper al stand-up
La peça també incorpora elements de l’imaginari gauchesc argentí. La literatura gauchesca, associada a la figura del gaucho i a una determinada idea de masculinitat, forma part del cànon cultural argentí. La décima cita recupera aquesta herència formal per situar-hi un relat de desig homosexual, establint una tensió entre la forma literària i l’experiència afectiva que s’hi narra.
El muntatge és un monòleg en vers amb un ritme proper al stand-up. Les cites que s’hi descriuen configuren una successió de perfils i situacions que remeten al que sovint s’ha anomenat “mercat” sentimental contemporani. A partir d’aquest recorregut, el text apunta qüestions vinculades al desig, la validació i l’amor propi.
La proposta està interpretada per Miguel Israilevich i dirigida per María Colloca. Israilevich és actor, director i professor. És llicenciat en Actuació per la Universidad Nacional de las Artes de Buenos Aires i màster per la Universitat París 8 Saint-Denis. Ha estat seleccionat per la Bienal de Arte Joven de Buenos Aires amb diversos projectes i ha desenvolupat una línia de recerca centrada en la relació entre cos, espai i text. Actualment exerceix la docència a la Universitat París 8 i a l’École Privée Cours Florent.
Més informació, imatges i entrades:
