Recomanacions

Aquest cop he vist “Un tal Quixot” al Teatre de l’Aurora d’Igualada. Espero que ben aviat es pugui programar aquesta versió del Quixot per Barcelona i pugeu veure-la aviat. Primer amb “Noucents, el pianista de l’Oceà“, “Un tal Shakespeare” i avui “Un tal Quixot” amb Marcel Tomàs. Agafant com a base l’obra “Un tal Shakespeare”, ara toca El Quixot per donar peu a una revisió de l’obra amb notes d’actualitat i d’una conferència que no surt com hauria de ser. Marcel Tomàs és el “Quixot de la triste figura” on en presenta un orador sobre l’obra i a més el personatge del llibre més universal. A més tenim a Toni Escribano com un Sancho Panza gallec d’origen ampordanés com a contrapunt entre la formalitat còmica […]

Elling va ser primer una novel·la, i més tard una pel·lícula noruega del 2001 que va aconseguir fins i tot una nominació a l’Òscar com a millor film estranger. Ara arriba al teatre, i ho fa amb els dos mateixos personatges que van enamorar a mig món. Es tracta de dos pacients d’un psiquiàtric que després de dos anys d’internament han de començar una nova vida fora del centre. La seva difícil adaptació i les situacions i personatges que coneixeran pel camí són el que dona gruix a aquesta història, on la tendresa, la comèdia i el drama es donen la mà tota l’estona. Pau Carrió ha aconseguit crear una peça sensible, amb un regust de feel good movie que […]

Un escenari net i polit on els elements es mouen i se situen d’una manera neta i polida, sense estridències. Tot perfecte i controlat al mil·límetre. Un escenari perfecte per parlar de la corrupció, tan neta i polida. La corrupció en el joc. El joc com a corrupció. El joc de la corrupció. Juguem! I això és el que es fa en aquest espectacle: jugar! Jugar amb diferents llenguatges, ritmes, elements, textures i capes de (ir)realitats per submergir-nos, de la mà de dofins i orques entre altres espècies diverses, en la immensitat de l’oceà que és aquest sistema pervers i pervertit, on es juga amb la vida. Una obra de gairebé dues hores en què no ets conscient del temps, […]

Aviat farà 27 anys que Dagoll Dagom va posar en peu Pigmalió, amb versió de Xavier Bru de Sala sobre l’adaptació de Joan Oliver, i protagonitzada per Lloll Bertran, Josep Minguell, Pep Cruz, Lluís Marco, Mercè Bruquetas i Eduard Farelo. Acostumats als projectes musicals de la companyia en aquell moment, tothom esperava un My fair lady que mai va arribar… Aquell va ser un dels muntatges més convencionals del grup, un petit homenatge a la nostra llengua servit amb una luxosa i espectacular posada en escena. Ara, la mateixa Lloll s’atreveix a revisitar el personatge i a jugar al que faci falta en aquest curiós experiment metateatral, a mig camí entre la nostàlgia i l’homenatge. I no ho fa sola, […]

Lluitar per sobreposar-se a les dificultats i tenir el coratge de fer-ho, tot i els obstacles que es presenten dia rere dia, forma part de la valentia de cada persona. En ocasions el més fàcil seria deixar-se emportar per allò que requereixi menys esforç, però la vida no hauria de ser així. Elling i Kjell es coneixen quan comparteixen habitació en un centre psiquiàtric. Sembla que no congenien i que no poden ser més diferents d’un de l’altre. Passa un temps i l’estat els hi dona l’oportunitat de compartir un pis tutelat a la ciutat d’Oslo. Comença allà la seva integració en la societat, amb alts i baixos, però sempre amb voluntat d’aconseguir-ho. El text d’Ingvar AmbjØrnsen és una delícia, […]

Va ser durant el confinament que vaig descobrir la novel·la La trena de la dramaturga francesa Laetitia Colombani. La trena és la seva primera novel·la. Ha estat èxit de vendes i ha rebut el prestigiós Prix Relay en la seva 40a edició l’any 2017. El setembre de 2022, La Perla 29 la va portar a escena al Teatre Goya, adaptada al català per Cristina Genebat i Marta Marco, i el desembre de 2023 es va estrenar als cinemes amb guió i direcció de la mateixa autora. La trena és el retrat humà de tres dones, nascudes en diferents continents. Tres dones valentes, lluitadores, que comparteixen uns mateixos valors, sentiments, idees i dessitjos. Tres dones que rebutgen allò que el destí ha reservat per elles i es rebel.len contra les circumstàncies que les […]

Una expedició de 4 dones està a punt de fer el cim del Fitz Roy, un dels cims amb més dificultat de la Patagònia que mai abans ha estat assolit per una cordada femenina. Son a 3.000 mts d’alçada fent un recés, esperant que millorin les condicions atmosfèriques per seguir endavant. Entre jocs i xerrades l’ espera es fa prou llarga per acabar descobrint la veritable raó que les ha portat on son i sorgiran els dubtes per tirar endavant o renunciar-hi. Una decisió que hauran de prendre totes juntes i per la que difícilment estaven preparades. FItz Roy no és més que l’escenografia triada per l’autor Jordi Galceran per recordar-nos que l’estadística es forja amb un conjunt de variants […]

Gordas és una comèdia irreverent sobre la fama, la religió, l’amor, l’amistat… i el físic. Què tenen en comú Satanàs, una estrella de cinema, dues monges, una lesbiana convertida per força, les ganes de follar i un donut? Al principi semblen ingredients sense sentit… però …. Un espectacle per riure (amb alts i baixos) sobre els cossos imperfectes de tots però sobretot en les dones. Les dues actrius són grasses, ‘gordas’ com elles mateixes diuen. I ens expliquen en diferents escenes els moments com saltar-se la dieta, a l’hora de quedar amb algú amb el tinder, el moment de la recerca de moment pel sexe, la recerca el cos somniat a canvi de l’ànima. Com he comentat, hi ha escenes, […]

Dues persones al servei de la utopia, immersos en un univers oníric a partir d’una situació aparentment simple. Aquest és el patró que explota la parella creativa formada per la Lluïsa Cunillé, a l’autoria, i l’Albert Arribas, a la direcció. El jardí i El gos mostren també aquest esquema. Dos intèrprets a l’escenari dramatitzen retrobaments, encontres i coincidències que tot ho trasbalsen i tot ho canvien. Aquest cop, però, la complexitat augmenta perquè els fantasmes que transformen el rumb de la protagonista són diversos. I tots representats per una majúscula i sublim Berta Giraut, que dibuixa amb traça i agilitat les característiques de tres personatges molt diferents entre si. La precisa dicció dels diversos accents que prenen permetrien seguir l’obra […]

El collar de la reina és una història d’embolics reals i reials, basada en fets reals i personatges reals, que va sorgir després d’escoltar un pòdcast de ràdio, en el que es parlava de la història d’un collar, el collar més valuós de tots els temps. Conegut com El cas del collar va ser una estafa que va tenir per víctima, en 1785, al cardenal de Rohan, bisbe d’Estrasburg, i en el que es va veure implicada la reina Maria Antonieta. Aquest fet, tan novel·lesc, ha estat el tema principal de nombroses obres literàries, com la novel·la homònima d’Alexandre Dumas o el poema El Gran Copto de Goethe. Però no ha estat fins ara, que se n’ha fet una obra teatral. […]

Observin aquests fills de puta és una comèdia que vol reflexionar sobre qui, o els qui, decideixen realment sobre el nostre futur. Sobre aquells llocs i condicions en què es prenen les decisions que conformaran el nostre mode de vida. Sobre com la corrupció està normalitzada al nostre dia a dia, amb l’única diferència que uns roben diners públics i altres només bolígrafs a Disneyland. Torno a una nova proposta de Dúo Fácil. Si ja vaig riure de valent amb “Bollywood, Bombay, Barcelona” la primera proposta que vaig veure d’ell, i amb “Y me morí” ja tenía ganes de veure aquesta proposta. Ara ja no són els tres integrants de les anteriors propostes, ara Francesc, Marc i l’Abel s’han unit a […]

Les relacions es sotmeten a estrès en moltes situacions. Hi ha ocasions en què allò que semblava una bona idea, com compartir pis o treballar en un projecte unides, fa que les persones es mostrin d’una manera diferent davant d’aquelles amb les que compartien un vincle especial. I veure una altra cara d’algú a qui es creu que es coneixia completament a vegades surt bé i d’altres no. La companyia Las Huecas exposa en aquesta obra, que juga amb disciplines diverses i utilitza el meta teatre, fins a quins límits pot arribar l’amistat quan es decideix treballar en una mateixa representació creada y dirigida per quatre amigues. Descobrir a el treball d’aquesta companyia és un impacte visual i un xut […]

Hi ha històries inversemblants i esbojarrades que, tot i que costi de creure-ho, son reals. Anècdotes i petits episodis no coneguts que en algun moment queden registrats perquè en el futur donin el seu fruit. Ubicada al Versalles del s. XVIII, aquesta obra narra com un collar encarregat pel rei Lluís de França, que no es va arribar a adquirir per la mort del monarca, és el punt d’inflexió en la cort de Lluís XVI i Maria Antonieta perquè esclati la Revolució Francesa. Un símbol més de la corrupció i l’ambició dels benestants que fa que el poble francès no pugui més. Potser sembla que una joia no pot donar tant de sí… però només cal veure aquesta petita peça […]

Hi ha un tipus de comèdia -hereva de la comèdia de l’art, el vodevil i altres tipus posteriors- que li agrada jugar amb els canvis de rol, de situacions i d’espais, i sempre a un ritme frenètic i virtuós. Ho hem vist altres vegades, però potser no és el tipus de teatre que veiem més sovint en els nostres escenaris. Per tant, és digne de valorar l’esforç que Arnau Puig, Carla Coll i els dos actors han fet per tirar endavant aquesta peça, sorgida d’un podcast en el que s’explicava què va passar amb el collar que Lluís XV havia encarregat per a la seva amant Madame du Barry. L’assumpte del collar, tal com es coneix en termes històrics, té […]

Ricard Farré i Arnau Puig s’han atrevit a escriure una comèdia que, basada en fets reals, transporta l’espectador fins a un moment privilegiat de la història moderna: el París de finals del segle XVIII. Els dos dramaturgs s’encarreguen de mostrar en escena que el poble viu en unes condicions de misèria insostenibles que, amb el detonant de l’«assumpte del collar», d’un valor aproximat de vint-i-tres milions d’euros, acabaran desembocant en la fonamental Revolució Francesa. El principal al·licient d’El collar de la reina, ben dirigit per Adrià Aubert i Carla Coll, és la versatilitat dels dos únics actors del muntatge. Amb un ritme admirablement actiu i unes interpretacions ben emmotllades, Marta Pérez i Arnau Puig donen vida a més d’una desena […]