Una mare amb pocs recursos–Lluïsa Castells– intenta aconseguir una rampa per a que el seu fill –Alejandro Bordanove-, afectat per una malaltia neuro-degenerativa i ancorat a una cadira de rodes, pugui sortir al carrer. Com a principal dificultat, l’oposició d’un veïnat humil davant la perspectiva d’unes obres complexes estructural i econòmicament. La història que explica L’alegria, el nou text de Marília Samper, és quasi anecdòtica, però el que desprèn en ella és aplicable a tots i cadascun de nosaltres. La veritat és que ningú es nega a ajudar, sempre que això no el tregui de la seva zona de confort. Fins a on arriba el sacrifici possible? Pot ser una rampa, un tros de pa, una tarda de feina o un canvi de vida. On està la barrera entre allò que no podem i allò que no volem fer pels altres?…
Llegeix la crítica completa aquí: http://www.masteatro.com/critica-de-lalegria/