Tot el que necessites per anar al teatre

A partir de 15,00€

Comprar Entrades

Cartellera /

La Zaranda: Ahora todo es noche

La Zaranda: Ahora todo es noche

La temporada del Teatre Romea s’inaugura amb el darrer espectacle de la companyia La Zaranda, que compleix 40 anys als escenaris.

SINOPSI

Todo el que está en la Gloria y en la Luz mendiga.
(León Bloy)

Es van tornar invisibles, tan acostumats com ja estem a veure’ls, dormitant als vestíbuls de les estacions i aeroports, remenant en els contenidors d’escombraries, fent cua als menjadors benèfics… Els veiem tan llunyans i amb prou feines la quantitat d’una mensualitat ens separa d’ells. Els llançats per la borda de les seves destinacions, els nàufrags a la foscor d’un món hostil. De vegades en silenci creuen la nostra consciència, encara que els evitem com el petó del leprós, perquè la seva pobresa ens interpel·la: Qui creu que té alguna cosa per sempre?

Aquests captaires deixen les seves petjades en les cendres de la vida, conserven les brases d’una flama antiga, una fúria davant el temps, que d’alguna manera els entronitza; reis sense regne; l’home desterrat entre escombraries, sense més llum que l’esperança d’una mirada des del cel. Qui no ha demanat caritat per alguna cosa alguna vegada?

Liquidació d’existències, aquestes consagrades al teatre, conscient que la nit s’acosta, i que lluny de la complaença, segueixen despullant el seu estil de qualsevol retòrica, de qualsevol vestidura estètica, buscant perviure en la tensió i el risc de la creació, que segueix reflexionant en el que han estat les seves constants: les devastacions del temps, la crítica a la desertització espiritual, l’escenari com a setge vivencial.

Aquí hi ha l’univers d’una companyia, les seves ferides i cicatrius, seva el seu desarborat imaginari, la seva esquinçada veu, els seus personatges desnonats. Eco de litúrgia, tints esperpèntics i regust de tragèdia, un humor pertorbador i un compromís poètic insubornable. Els peus en els clàssics i la mirada en l’horitzó de noves formes de parlar a l’ànima de cada home. Tradicionals i rupturistes, contradicció viva, contracorrent sempre, passió de quatre dècades pels escenaris del món: La Zaranda, teatre inestable d’enlloc, compleix quaranta anys al fons del temps.

Properes actuacions Veure totes les funcions (Calendari)

Fotos + fotos

La Zaranda: Ahora todo es nocheLa Zaranda: Ahora todo es nocheLa Zaranda: Ahora todo es nocheLa Zaranda: Ahora todo es nocheLa Zaranda: Ahora todo es noche

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Divendres vaig estar al Romea veient aquesta obra escrtita per Eusebio Calonge i Interpretada per Gaspar Campuzano, Enrique Bustos i Francisco Sánchez, aquest últim també director i fundador de La Zaranda. La companyia està celebrant els seus 40 anys als escenaris i han volgut que el text sigui en part un reflex o autobiografia de tots els entrebancs i dificultats que ha suportat la companyia durant aquests anys i que els ha obligat a marxar del seu Jerez a la recerca de llibertat afegint a més al seu nom de La Zaranda, “Teatro inestable de ninguna parte”. Ens parla de tres desnonats, tres personatges llançats per la borda del seu destí que es troben al mig de la nit, tres homes transparents que van per la ciutat, captaires que reclamen atenció, que els escoltin. Amb la seva forma habitual de fer teatre, radical, fugint de l’estètica i els grans muntatges però amb una càrrega emocional bestial, et fan un nus a l’estómac, amb una interpretació sublim. Si aneu, al vestíbul del Romea podreu veure una interessant exposició de tota la seva trajectòria i de la qual us penjo en aquest post, unes fotos. Per a mi, entusiasta seguidor de La Zaranda la considero un imprescindible.

    24/09/2017

  • 12345

    Josep Via Santacana

    Poa a afegir a lo que ja s ha dit i comparteixo,La Zaranda, una Cia.unica res a veure ni per el llenguatge ni per la forma ni el fons amb cap altre Cia. de teatre la sabiduria, la inteligencia i sobre tot el humanisme i la seva poesia sovint pesimista pro no exenta de humor,converteixen qualsevol del seus espectacles amb una experiencia unica, ara amb Todo es noche, Zaranda en estat pur i malgrat no omplir injustement el teatre a diferencia de la justa i gran acollida que qualsevol espectacle reb als millor festivals de teatre del mon si omplen de satisfaçcio i de emocio als que veiem La Zaranda ,disfrutem de un grup irrepetible i al mateix temps inoblidable.Seguidor incondicional de tots els seus treballs desde el llunya i desaparegut pro no oblidat per mi, festival internacional de teatre de Sitges.

    26/09/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    teatre compromès on bàsicament la paraula de 3 actors i els seus moviments escènics, doncs l’espectacle funciona sense gaire escenografia, es qui transmet directament allò que es vol explicar: Una dura reflexió sobre aquells que ho han perdut tot i que viuen apartats de la societat, com si fossin invisibles o fins i tot elements molestos que enterboleixen el paisatge urbà. Amb una posada en escena colpidora, tres indigents, tres persones sense recursos que busquen algun lloc on dormir. L’obra ens porta de mica en mica cap a una aventura sense final que ens permet compartir amb els protagonistes la seva dura vida. Absolutament impactant el “viatge” d’aquests tres personatges per les clavegueres buscant la sortida a unes obres abandonades amb l’esperança de trobar un lloc “estable” on viure. Com a curiositat comentar que en els espectacles de la Zaranda, els actors No Saluden en acabar la representació. Tot i que l’obra no va agradar a totes per igual, he de confessar que per a mi és un espectacle més que recomanable

    29/09/2017

  • 12345

    Hebert

    La Zaranda, ni más ni menos que 40 años de compañía. Definen sus propuestas de una forma inmejorable: “eco de liturgia, tintes esperpénticos y regusto de tragedia, un humor perturbador y un compromiso poético insobornabl”. Pues eso. Teatro honesto y muy particular, con esperpento, humor negro, poesía, denuncia sin demagogia, reivindicación del hecho teatral y de la propia compañía. Mendigos, vagabundos, reyes de su mundo una vez aceptan que lo suyo no es transitorio, que ya no son sino fueron. Todo es noche, todo es oscuro, gente en la que nadie se fija, pero de los que sólo nos separan un par de golpes del destino. Un día vi en televisión un mendigo que interpelaba: “estáis más cerca de acabar como yo que de tener un yate. No lo olvidéis”.

    Ríes y mucho por momentos mientras el poso que va cayendo al fondo del alma es amargo hasta desembocar en un final poético. Un texto que valdría la pena poder leer, repleto, sin pedantería vacía, de sentencias dramáticas y demoledoras. Una pena que el teatro estuviese a la mitad. Una propuesta diferente, de enorme calidad, que no estamos acostumbrados a ver.

    30/09/2017

Deixa la teva valoració

Has d'estar registrat per poder deixar la teva opinió. Pots registrar-te aquí, o pots entrar a continuació:

Articles relacionats