Juan Carlos Martel Bayod serveix Federico García Lorca i un dels seus textos teatrals més emblemàtics: Yerma. La tragèdia d’una dona que no pot tenir fills sota la pressió social i el desig de ser mare. Amb espai escènic de Frederic Amat i música de Raül Refree.

Sinopsi

Yerma és la protagonista i dona títol a una de les peces més aplaudides de Federico García Lorca. Un poema tràgic en tres actes que mostra el conflicte intern d’una dona que vol ser mare però no pot. Ella viu aquesta frustració en un entorn que fa indispensable la maternitat en una dona casada, les principals funcions de la qual són la casa i els fills. I dins seu, l’instint maternal lluita contra la repressió i l’obligació imposada.

Idioma:
Castellà

Edat:
A partir de 15 anys

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 5

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Amanda H C
Teatre Barcelona

Nana lorquiana más que recomendable

Esta nueva lectura del poema trágico de Federico García Lorca nos introduce de lleno en el instinto maternal de una mujer, pero también en su realidad; en lo que le enseñaron que debía hacer con su vida, en la aceptación que engendró y en la actitud que toma ante una frustración de la que va llenándose.

El dramaturgo catalán Juan Carlos Martel Bayod presenta una Yerma poderosa, segura y encarnada con gran fulgor por María Hervás. Su propuesta es la de una protagonista llena de dolor, de incertidumbre y de ganas de libertad. Su conflicto es colectivo y llena de cordura la realidad de muchas mujeres pasadas, presentes y futuras. Está clarísimo que el talento de Hervás está sobre las tablas de un teatro, pues a cada nueva puesta en escena a la que suma su trabajo le abastece de aplausos bien merecidos.

Por otro lado, toda la pieza está abrazada por unos cánticos corales que armonizan la narración y consiguen sumirla en un ambiente rural y directo al corazón de un personaje atormentado y más que retorcido por no alcanzar su deseo, su gran deseo como vía de escape.

Esta Yerma es más que recomendable por muchas razones. Pero sobre todo, la destacaría por su original escenografía, que parece crear un universo íntimo para la protagonista, y por un trabajo en equipo de todo el elenco que, con solo mirarse, ya apuesta a lo grande por reflejar la cantidad de sentimientos a flor de piel que refleja esta obra de arte.

Visto en 13/01/2023 - Teatro María Guerrero (Centro Dramático Nacional)

14/06/2023
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Tel·lúrica i ancestral

La trilogia rural de Federico García Lorca, formada per Yerma, Bodas de sangre i La casa de Bernarda Alba, té alguna cosa de tel·lúrica i ancestral. Aquest és el secret i també el gran parany de tots els muntatges teatrals que volen acostar-se a aquests textos. Si no es té en compte, acaben apareixent híbrids sense ànima i productes descafeïnats que poc tenen a veure amb Lorca. Juan Carlos Martel Bayod ho ha tingut present des del primer minut, i és per això que aquesta Yerma surt de l’entranya, de les passions més primàries. És una Yerma que beu de la tradició, però la transforma. Una Yerma que olora a Lorca, perquè el porta impregnat en el seu ADN malgrat totes les llicències que s’hagin pogut prendre.

Quan comença l’espectacle sona un corn, i després cants populars, uns esquellots i altres elements de percussió... La música de Raül Refree –feta per a l’ocasió- ens situa de seguida en un ambient popular, supersticiós i atàvic. A la vegada, l’acompanya una escenografia –obra de Frederic Amat, un artista llargament vinculat al Teatre Lliure- que descansa sobre cendres i que utilitza unes gasses pintades per separar els espais privats. És a dir, una bona manera de simbolitzar l’esterilitat i també l’exposició pública de la parella, que justament acabarà de forma tràgica per la pressió social de l’entorn. Un espai escènic que bé podria haver creat Fabià Puigserver fa 30 o 40 anys... Però el més curiós del cas és que aquesta és la primera producció que el Lliure fa d’una obra del poeta granadí. I ho fa amb gran respecte cap a l’esperit de la casa i cap a les bases dramàtiques que Pascual i companyia ja van crear fa molts anys.

Però una producció de Yerma no funcionaria mai sense una actriu disposada a deixar-s’hi la pell. Aquest cop és la madrilenya Maria Hervás la que s’exposa, i també la que en surt victoriosa. Se li podrà retreure la seva peculiar forma d’abordar i de dir el text, però ningú li podrà negar la seva força ni la seva entrega. Molt ben acompanyada per un sempre encertat Joan Amargós i per una Isabel Rocatti que fa de la vella pagana un personatge imprescindible.

21/11/2022 - Teatre Lliure – Montjuïc
Juan Carlos Garcia Moruno

És la segona vegada que veig l’obra i en té fascinat. La forma en la qual el director ha volgut recrear i fer-nos endinsar en el món rural que es desenvolupa, en sembla meravellós. Ha sabut captar la idea de Lorca en tot el seu esplendor, conjugant escenari, actors i espectadors. El joc de cortines captivador, tota l’estona volem transmetre el gran sacrifici que patien les dones tancades dins de casa sense poder sortir per la por de ser criticades i la part del ball brutal amb les figures grotesques reflectides. Sense dubtes una obra genial, dirigides i protagonitzats per autèntics professionals d’una nova generació.

30/12/2023
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

He visto varias veces Yerma en los escenarios, y siempre intento olvidarme de lo que he visto anteriormente para poder disfrutarla sin prejuicios.
Esta nueva versión que nos trae Juan Carlos Martel me ha gustado mucho. Me ha sorprendido y me ha parecido un soplo de aire fresco.
La protagonista María Hervás se lleva todos mis respetos. Al principio me ha costado un poco hacerme a la manera en la que recitaba el texto pero poco a poco me he acostumbrado y lo he disfrutado! Me ha emocionado mucho! Brava!!
La escenografía y la disposición del público me ha encantado. Aunque las dichosas cortinas creo que juega en contra. Son muy molestas.
Aún así creo que es un gran trabajo y una obra que va a gustar al gran publico!

25/11/2022
Josep OS

Diumenge vaig estar al Lliure veient aquesta obra de García Lorca i que dirigeix Juan Carlos Martel Bayod. A la meva llarga vida teatraire he tingut l’oportunitat de veure-la moltes vegades, i lamentablement aquesta ha passat sense pena ni glòria. No m’allargaré explicant l’argument perquè és de tots coneguts, però sí que diré què m’ha agradat i què no. Començaré per allò principal, María Hervás a qui no havia vist mai en directe té un timbre de veu i una modulació que em causa rebuig i que crec que no quadra en absolut amb el perfil del personatge a qui representa o sigui Yerma. Les cortines que al principi semblen impactar, es converteixen en un malson per a alguns espectadors perquè des de la butaca no veuen els actors (unes amigues ho han patit). Em sembla fora de lloc i no he entès el significat del perquè del nu integral (ep que quan l’argument ho exigeix, em sembla perfecte). I com a positiu i molt, la part musical de Raül Refree que t’endinsa al món rural amb una força càrrega poètica amb cançons de bressol cantades pels actors acompanyant-se d’instruments com esquellots, bastons o campanes, fantàstic. Com he dit, una Yerma més i és que per a mi Nuria Espert a la dècada dels 70 va posar el llistó molt alt i superar-lo serà molt difícil.

23/11/2022

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

‘Yerma’ arriba al Lliure amb María Hervas com a protagonista

El director del Teatre Lliure, Juan Carlos Martel Bayod, dirigeix Yerma, el clàssic de Federico García Lorca amb l’actriu madrilenya María Hervás en el paper de protagonista. L’espectacle serà en cartell a la Sala […]

18 novembre 2022