Vidas prestadas

Gabriel Córdoba estrena nou registre, i el cert és que ens ha sorprès. Aquest showman i monologuista, que ja havíem vist a Esperanto-te, sovint opta per la comèdia dramàtica quan escriu, dirigeix i interpreta teatre. Vidas prestadas és una obra ben escrita, on es combina molt bé la comèdia amb reflexions sobre el teatre i la vida... o bé sobre el teatre com a modus de vida, que de fet és del que va el text. En aquest sentit, el ritme està molt ben dosificat i els dos únics personatges es complementen a la perfecció, tot i les seves suposades diferències... I dic suposades perquè en el fons són dos personatges que lluiten per una mateixa passió, però des de perspectives oposades i amb armes molt diferents.

Si obviem algun moment d'excessiva i innecessària intensitat, podem dir que Vidas prestadas és un molt bon producte i també un petit homenatge a tota la gent que viu el teatre des de dins, i fins i tot com a espectador... Un producte en el que destaca la divertida performance de Rafa Delacroix, que substitueix a l'inicialment previst Albert Garcés. Recomanable per a tots aquells que, a part de riallades, volen emportar-se a casa reflexions i pensaments que de ben segur els faran ser una mica millors persones.

Com diu un dels personatges d’aquesta comèdia dramàtica, una bona obra és aquella que et fa “decidir sobre alguna cosa, preguntar-te si el que estàs veient és veritat o mentida, posicionar-te si estàs a favor o en contra”. Amb aquesta sana ambigüitat com a rerefons d’un text molt ben escrit, Vidas prestadas sembla voler explicar-nos que la maldat és relativa, que un conflicte es pot veure des de molts angles diferents i que les víctimes poden ser també culpables. Gabriel Cordoba ha fet, en aquesta ocasió, un gran pas endavant com a autor i director des del seu anterior muntatge, la divertida però més lleugera Esperanto-te, sofisticant el seu personal univers, la profunditat psicològica dels protagonistes i l’estructura narrativa de la història. I és que en aquesta peculiar barreja de drama, humor i intriga, res no és el que sembla. Potser pel que fa a la direcció faltaria matissar detalls del comportament i l’evolució dels personatges, així com alguns gags una mica fora de to. No obstant això, Cordoba demostra una gran valentia portant a escena una proposta difícil i provocativament personal, on no hi ha espai per l’amor romàntic però sí per la diversió, el misteri i la passió pel teatre. Es tracta, doncs, d’un producte genuí, ple de referents culturals, frases contundents i parlaments bellíssims que apassionaran els amants de les arts escèniques, i un cert aire de denúncia social que donarà per debatre a la sortida.