Vale Vale Vale és el primer projecte de la nova companyia teatral Incautas Project, formada per Ginebra Vall i Cintia Ballbé. La direcció i la dramatúrgia la signa Alejo Levis.
De la suma de la frescor d’Incautas Project i l’experiència de Levis neix una obra on dues dones s’enfronten a la creació d’un projecte en comú i, sobretot, d’una amistat.
Vale Vale Vale és un joc amb l’espectador sobre la comunicació i l’expressió artística, ideat per divertir i fer pensar a generacions envoltades d'”informació”, xarxes socials, etcètera.

Sinopsi

“Heu parlat ja massa. Estem d’acord no? Massa paraules que creen més confusió que una altra cosa. Molta palla, molta ximpleria …. Com més parleu menys clar està tot, i segurament claredat el que més necessitem ara, si volem salvar això. ”

El joc és senzill: S’imposaran un màxim de 500 paraules per dir-se el que veritablement pensen. Unes últimes paraules per arreglar les coses, per expressar tot el que ha de dir-li l’una a l’altra. Qui arribi abans al límit de paraules perd, o qui faci servir menys paraules guanya. Hauran de buscar ser precises, clares i sinceres, davant dels espectadors que seran testimonis i jutges d’aquest joc, que suposa l’última oportunitat que tindran la Cintia i la Ginebra per entendre’s, sense poder amagar-se darrere de les màscares del llenguatge.

Durada:
65 minuts

Idioma:
Català
Castellà

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 8

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un joc sobre la comunicació

Una proposta amb dramatúrgia i direcció d’Alejo Levis és el primer projecte d’aquesta nova, i jove, companyia, que ens parla de dues dones, la Ginebra Vall i la Cintia Ballbé, que s’enfronten a la creació d’un projecte en comú i no aconsegueixen trobar el camí de consens. Una proposta que ens parla sobretot de l’amistat entre les dues.

VALE VALE VALE està concebuda com un joc amb l'espectador. Una tercera persona, la Mariona Ibañez, que és també l'ajudant de direcció, actua de mediadora entre les dues actrius enfrontades en la creació del projecte: "Heu parlat ja massa. Massa paraules, molta palla, molta tonteria.... Com més parleu, menys clar està tot. I claredat és el que més necessiteu ara si volem salvar això. Us proposo un joc".

El joc és senzill i demanen la col·laboració del públic, abans d'entrar a la sala, i un cop dins de la sala. Elles (en teoria), s'imposen un màxim de 500 paraules per dir-se el que realment pensen. Qui arribi abans al límit de paraules perd. Dos voluntaris del públic aniran contant les paraules de cada una d'elles, i un tercer voluntari, cronometro en mà, establirà l'inici i el final del duel que ha de durar màxim 30 minuts.

Un joc sobre la comunicació entre les persones, quan les paraules es converteixen en armes i no serveixen per apropar posicions, fins que de mica en mica el joc canvia i una petita descoberta respecte al paper de la mediadora, farà que la Ginebra i la Cintia es comencin a entendre i facin prevaldre l’amistat que les uneix.

Com a idea, ja a la roda de premsa, ens ha semblat esplèndida, un projecte metateatral basat en Z. Bauman que sosté que la vida és una successió de nous inicis amb breus finals. Un joc que enfronta a dues amigues amb l'única finalitat de què es retrobin, i per fer-ho, en el projecte fan servir diferents narratives i han utilitzat ordinador, pantalles, teatre d'objectes, gravacions, mòbils ... però malauradament cap d'elles acaba de quallar. Potser el millor de tot ha estat voler involucrar a l'espectador des del moment zero.

Una idea esplèndida amb un resultat, sempre sota la nostra òptica, força decebedor. Hi ha hagut moments en què ens ha semblat que el plantejament feia aigües. Unes interpretacions mancades de credibilitat que ens ha fet pensar en un treball de final de carrera, mes que en una proposta realment acabada.

Sabem que han estat dos anys treballant la proposta i de les il·lusions que han posat en aixecar aquest espectacle; precisament per això, lamentem sincerament donar aquesta opinió, però seguint la nostra línia, hem de dir el que ens ha semblat amb tota sinceritat.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

09/02/2020
Aleix Bonet-Ragel
Teatre Barcelona

La genialitat del silenci, la paraula i l’amistat

L'any 1967, el filòsof i psicòleg austríac Paul Watzlawick publicava la seva "Teoria de la comunicació humana". En l'edició parlava sobre les relacions comunicatives impossibles i els seus fonaments, presentant cinc axiomes per definir la comunicació entre dos. I és que quan els interlocutors no comparteixen el mateix punt de vista és quan sorgeixen els problemes. Tanmateix, i a favor de la seva teoria i de la condició humana, Watzlawick afirmava que un no pot no comunicar. Sigui de la manera com sigui, un individu sempre està comunicant: per l'expressió de la cara, els seus gestos, els seus silencis...

Alejo Levis proposa un exercici metateatral on es pot veure l'evolució i el progrés de la creació d'un espectacle partint de les distàncies productives entre Ginebra i Cintia. El resultat? Una obra de ficció de tres actes de la qual l'espectador ha d'imaginar-se'n la gran majoria. Un espectador que sense voler es veu involucrat dins del procés de creació, ja sigui fent d'àrbitre, de tècnic de llum o de megàfon de paraules. La proposta, que abraça els axiomes de Watzlawick, no només comunica a través de la paraula, sinó que també ho fa amb projeccions i interposant històries passades com una agulla en una tela, per teixir el relat que ens condueix a un canvi radical d'ambientació entrant en un món de ciència-ficció i acompanyats de dos cossos banyats amb un vestuari molt acurat per demostrar els problemes comunicatius entre ells dos.

El públic, entregat a passar-ho bé, és partícip d'un divertit joc entre la ficció i la realitat que amb una sopa de noves tecnologies, elements cronològics i comptadors limitats crea una màgica oda a la comunicació i el poder de posar-se d'acord entre dues persones. "Vale vale vale" obre la porta a la possibilitat a comprendre les relacions humanes des del punt de vista dicotòmic de dir-s'ho tot o no dir-se res dient-ho tot. La Sala Atrium acull un festival comunicatiu de la mà de Las Incautas (Cintia Ballbé i Ginebra Vall) per celebrar el poder de les paraules i les relacions humanes.

08/02/2020
papabloblo

Molt recomenable. modern en el millor sentit d la paraula.

20/02/2020
Fran Cu

Es un espectáculo divertido, con una dramaturgia que desgraciadamente se ve poco en nuestro país y una dirección q consigue convencerte de que lo que ves está pasando de verdad. Para contradecir a los q piensan q el teatro es algo impostado. Un tipo de teatro joven y desacomplejado que desde hace años triunfan en sitios como Berlín o Bruselas y que aquí escasean (Rigola, Nao Albet y pocos más se atreven a salir d las convenciones). teatro contemporáneo q no deja de lado al espectador, si no todo lo contrario. Si todas de las actrices estuvieran al nivel de la propuesta estaríamos hablando de esta obra como una de ls grandes perlas d la temporada.

20/02/2020
Alba

Una proposta valenta, generosa i sincera. Les actrius condueixen al públic a formar part de la seva relació com a amigues i creadores d’una manera fàcil, lleugera i divertida. Ens parlen a vegades de moltes coses i a vegades de poques, però el que es diu i el que no es diu sempre és ple d’intenció i de veritat. Una obra disruptiva on la comunicació i el procés són protagonistes i on el resultat deixa de ser important per donar pas a l’experiència.
Molt recomanable!

19/02/2020
Andrea

Lo que más me ha gustado es la dinamicidad de la obra y la interacción con el público.

19/02/2020
Mario Martinez

Una apuesta arriesgada.
Me costó entrar en la obra. Me costo sentir que la interpretación fluía, al menos, de forma más natural. Para mí, con varios errores de dirección: estructura, escenas e iluminación me costaron mucho de digerir. Una idea innovadora con muchas cosas que mejorar.
Creo que no cualquier persona puede entender lo que ocurre en esa sala. Diálogos redundantes y exceso de creatividad mal llevada a la práctica.
No obstante, una obra y dos actrices con potencial.

17/02/2020
Laura Urpin

La originalidad

09/02/2020

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Vale vale vale, un joc de 500 paraules

La Sala Atrium acull Vale vale vale el projecte teatral de la companyia Incautas Project, formada per Cintia Ballbé i Ginebra Vall, amb direcció i dramatúrgia d’Alejo Levis. Vale vale […]

6 febrer 2020