This is real love

This is Real Love és tan difícil de definir com el concepte d'amor contemporani. Un collage multidisciplinari que reflexiona sobre dos de les ficcions més grans de la nostra societat, el matrimoni i el patrimoni, l'èxit sentimental i l'èxit material. A través de monòlegs, entrevistes, projeccions de vídeo, cançons i activitats de dinamització amb el públic, el col·lectiu VVAA construeix un discurs líquid i dispers.

Tal com va afirmar Kanye West “feelings matter”. Els sentiments són capaços de construir imperis, fer esclatar guerres i signar poderosos contractes. En l'era de l'economia digital els sentiments continuen sent els actius més preuats, l'amor és poder.

És molt interessant la forma en la qual representen la mercantilització de l'amor. En lloc de caure en una crítica fàcil i mastegada opten per limitar-se a reproduir aquesta lògica. L'estan qüestionant o senzillament la perpetuen? La màquina de porno emozionale, el merchandising, l'ús de la història d'amor personal dels intèrprets o una de les activitats que proposen al públic, que no revelaré per a què vosaltres mateixos la descobriu, són bons exemples.

L'espai pel qual transita el públic lliurement afavoreix aquesta sensació de ritual col·lectiu. Un quiròfan de l'amor on a través de diferents actes performatius i un espai sonor envoltant disseccionem el concepte de l'amor real. Si l'amor no és més que una gran performance per generar ingressos, definitivament aquesta obra és Real Love.

Si no coneixeu el col·lectiu artístic VV.AA, aneu amb compte amb buscar excessiva informació d'aquest espectacle perquè és molt fàcil que us facin un spoiler. I justament el desconcert forma part de l'experiència que ens proposa This is Real Love.

Partint d'un discurs real de Kanye West sobre la importància dels sentiments a l'era de l'algoritme, l'espectacle fa una dissecció de les relacions sentimentals des de diferents perspectives, la històrica, la filosòfica i l'econòmica (matrimoni-patrimoni). Un joc, gairebé un ritus esotèric, que interpel·la en tot moment als assistents perquè parla de l'amor real, el que fa mal.

M'ha agradat la combinació de diferents estils narratius -entrevista, monòleg, projeccions audiovisuals- i també l'espai sonor que Clara Aguilar ha creat a partir de bases de música hip hop, sobretot la cançó original de l'espectacle, un hit per perdre-li la por a això del trap "estic fatal, amor real".

 

Ahir divendres s'estrenava a la Beckett la nova proposta del col·lectiu VVAA explorant el binomi parella i empresa, THIS IS REAL LOVE, i nosaltres vam poder assistir a la representació prèvia que va tenir lloc a migdia.

Aquest espectacle forma part del cicle "Res no és mentida. Joves i ficció en temps digitals". Un cicle que pretén reflexionar sobre la ficció i el món juvenil intentant trobar la porta d'entrada a la ficció que fan servir els joves d'avui.

Hem assistit a aquesta representació amb una mica de reticència després del desencís que vam patir a la Fira de Tàrrega amb la seva proposta POOL (NO WATER), on anàvem amb ganes, ja que l'anterior proposta de WOHNWAGEN ens havia agradat força.

I aquesta vegada amb THIS IS REAL LOVE ens hem quedat a mitges, no hem pogut connectar massa amb la proposta, tot i que hem de reconèixer que alguns moments ens han semblat molt potents i engrescadors. Una proposta arriscada, com totes les seves, on potencien les relacions interpersonals.

Una performance multidisciplinària que inclou audiovisuals de Rita Molina, música en directe de Clara Aguilar i una línia de merchandising dissenyada per SAGA (Sofia Gallarate i Alessia Arcuri), CLAN i Noemí Galí. L'espai escènic i el disseny de llums són de Marc Salicrú.

Una proposta on el públic té un paper molt actiu.

VVAA no és una companyia, és un col·lectiu artístic. Per una banda, VVAA és la col·laboració entre artistes de diferents disciplines. Per l'altre és generador de projectes que s'emmarquen en diferents disciplines i diferents espais d'exhibició. VVAA no és només teatre.

A THIS IS REAL LOVE han partit d’un text de Falk Richter (God is a DJ) evolucionant la proposta amb experiències personals, i s’ha convertit en una reflexió sobre les power couples (parelles poderoses i creadores d’imperis com Beyoncé i Jay Z o Kim Kardashian i Kanye West. Parelles-empresa) de la mà d’Elena Martín, Max Grosse Majench, Marc Salicrú, Anna Serrano, Clara Aguilar, Sofía Gallarate i Clara Mata.

Els membres del col·lectiu VVAA investiguen la ficció de la parella monògama i la ficció de l'empresa. L'amor i els diners. El matrimoni i el patrimoni. Entenen la parella com a construcció social i reflexionen al voltant dels símbols que ens conformen.

El negoci de l'amor es remunta als inicis de la humanitat. L'arqueologia de l'amor, tal com ens explica Sofía Gallarate, parla del matrimoni com la transacció més poderosa, capaç de provocar guerres i segellar contractes. L'amor és polític.

Una posada en escena diferent, un espai totalment blanc on els espectadors observem a peu dret i ens belluguem lliurement per l'espai, participant o no del que ens proposen. Un espai on et conviden a fer fotografies o vídeos, on estàs convidat a cervesa i pots moure el cos quan vulguis. Abans d'entrar a la sala de dalt ens entreguen el "Decàleg per a habitar aquest espai".

Ens ho hem passat bé i ens ha agradat participar.  llàstima que no hem acabat de connectar amb el que ens volien explicar.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ