Sinopsi

Quan el 23 d’abril de 1616 va morir William Shakespeare, els dos clowns de la seva companyia ja feia temps que criaven malves.
Quatre-cents anys més tard, Focus m’encarregava una comèdia on la vis còmica de dos grans actors com Joan Pera i Carles Canut s’equilibrés amb la poètica de Shakespeare, en l’aniversari de la seva mort.

Furgant entre noms i biografies de comediants anònims que van estar al seu servei, vaig topar amb els noms de William Kempe i Robert Armin. Shakespeare els considerava indispensables i escrivia personatges per a ells perquè sabien com connectar amb el gran públic. Encasellats en el rol de comediants, van abandonar la companyia Lord Chamberlain’s Men sense fer gaire soroll i, avui en dia, no se’n sap gaire cosa. Kemp i Armin no van coincidir mai en escena. Potser ni tan sols es van conèixer en vida.

Vaig considerar que els dos cèlebres comediants, aquells bufons tan populars que van contribuir en gran mesura a la glòria del gran Shakespeare, bé es mereixien una història. El fet de donar veu a dos personatges històrics com William Kempe i Robert Armin, em permetia ensenyar una cara menys amable del bard anglès en aquest any d’homenatges i glorificacions.

Podríem riure’ns de Shakespeare i de tots aquells egòlatres que arriben a tenir èxit amb l’ajuda d’uns quants lleials infeliços que, com un Vladimir i un Estragó del segle XVII, són desterrats en la ignonímia de l’oblit.

La Taverna dels Bufons és la comèdia surrealista que us presentem. Un espectacle de creació  tan apassionant com quimèric, escrit a quatre mans amb la Denise Duncan, amb qui hem aixecat un nou text shakespearià utilitzant rèpliques de totes les seves obres, cosint-les una a una, traient-les de context en benefici d’una nova història.

Un joc metateatral que s’ha anat polint artesanalment fins als darrers dies d’assajos amb la complicitat del mestre Joan Sellent, que ha traduït de zero gran part d’aquest material, i amb les grans aportacions que han fet en Joan, en Carles i el Dafnis donant vida (o mort) a aquests personatges. No voldria oblidar la magnífica banda sonora d’Els Berros de la Cort, que ens transporten a l’època del teatre elisabetià.
Serveixi, doncs, de reconeixement a tots aquelles persones anònimes que han ajudat algú  triomfar i mai ningú els ho ha agraït i també d’homenatge als comediants, raça d’actors massa sovint menystinguda.

Shakespeare coneixia prou bé les seves aptituds, i els necessitava per acostar el seu teatre a tots els públics.
Avui, en aquest embarcador ple de barrils buits, un Purgatori d’ànimes errants és l’escenari de la trobada dels dos bufons amb el poeta. Ara són els actors còmics qui el necessiten a ell. Només Shakespeare els podrà salvar de l’oblit.
¿Com podem encabir, en aquest espai, el gran desfici d’aquests dos bufons oblidats per l’amor?
Feu el que us plagui: aplaudiu o esbronqueu, que l’escenari és derrota o és trofeu.

Martí Torras Mayneris

Sinopsi:

En un purgatori de músics i comediants, Will Kemp i Robert Armin, els dos còmics de la companyia més famosa de Londres, reben la notícia de la mort de William Shakespeare.
Només ell podria salvar-los i donar-los la glòria que es mereixen si demostren la seva vàlua com a actors còmics.
Però és incert que Shakespeare arribi l’endemà, que reconegui el talent dels seus bufons, i que ells no ho esguerrin tot amb la seva actuació.

 

Idioma:
Català
Sinopsi

Quan el 23 d’abril de 1616 va morir William Shakespeare, els dos clowns de la seva companyia ja feia temps que criaven malves.
Quatre-cents anys més tard, Focus m’encarregava una comèdia on la vis còmica de dos grans actors com Joan Pera i Carles Canut s’equilibrés amb la poètica de Shakespeare, en l’aniversari de la seva mort.

Furgant entre noms i biografies de comediants anònims que van estar al seu servei, vaig topar amb els noms de William Kempe i Robert Armin. Shakespeare els considerava indispensables i escrivia personatges per a ells perquè sabien com connectar amb el gran públic. Encasellats en el rol de comediants, van abandonar la companyia Lord Chamberlain’s Men sense fer gaire soroll i, avui en dia, no se’n sap gaire cosa. Kemp i Armin no van coincidir mai en escena. Potser ni tan sols es van conèixer en vida.

Vaig considerar que els dos cèlebres comediants, aquells bufons tan populars que van contribuir en gran mesura a la glòria del gran Shakespeare, bé es mereixien una història. El fet de donar veu a dos personatges històrics com William Kempe i Robert Armin, em permetia ensenyar una cara menys amable del bard anglès en aquest any d’homenatges i glorificacions.

Podríem riure’ns de Shakespeare i de tots aquells egòlatres que arriben a tenir èxit amb l’ajuda d’uns quants lleials infeliços que, com un Vladimir i un Estragó del segle XVII, són desterrats en la ignonímia de l’oblit.

La Taverna dels Bufons és la comèdia surrealista que us presentem. Un espectacle de creació  tan apassionant com quimèric, escrit a quatre mans amb la Denise Duncan, amb qui hem aixecat un nou text shakespearià utilitzant rèpliques de totes les seves obres, cosint-les una a una, traient-les de context en benefici d’una nova història.

Un joc metateatral que s’ha anat polint artesanalment fins als darrers dies d’assajos amb la complicitat del mestre Joan Sellent, que ha traduït de zero gran part d’aquest material, i amb les grans aportacions que han fet en Joan, en Carles i el Dafnis donant vida (o mort) a aquests personatges. No voldria oblidar la magnífica banda sonora d’Els Berros de la Cort, que ens transporten a l’època del teatre elisabetià.
Serveixi, doncs, de reconeixement a tots aquelles persones anònimes que han ajudat algú  triomfar i mai ningú els ho ha agraït i també d’homenatge als comediants, raça d’actors massa sovint menystinguda.

Shakespeare coneixia prou bé les seves aptituds, i els necessitava per acostar el seu teatre a tots els públics.
Avui, en aquest embarcador ple de barrils buits, un Purgatori d’ànimes errants és l’escenari de la trobada dels dos bufons amb el poeta. Ara són els actors còmics qui el necessiten a ell. Només Shakespeare els podrà salvar de l’oblit.
¿Com podem encabir, en aquest espai, el gran desfici d’aquests dos bufons oblidats per l’amor?
Feu el que us plagui: aplaudiu o esbronqueu, que l’escenari és derrota o és trofeu.

Martí Torras Mayneris

Sinopsi:

En un purgatori de músics i comediants, Will Kemp i Robert Armin, els dos còmics de la companyia més famosa de Londres, reben la notícia de la mort de William Shakespeare.
Només ell podria salvar-los i donar-los la glòria que es mereixen si demostren la seva vàlua com a actors còmics.
Però és incert que Shakespeare arribi l’endemà, que reconegui el talent dels seus bufons, i que ells no ho esguerrin tot amb la seva actuació.

 

Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 9
Recomanacions Teatre Barcelona
Espectadors/es
  • Miquel Gascon Baz
    Miquel Gascon Baz
    Teatre Barcelona
  • David Elfa Novoa
    David Elfa Novoa
    Teatre Barcelona
  • Carles Armengol Gili
    Carles Armengol Gili
    Teatre Barcelona
  • Josep OS
  • Sandra Torres
  • Laura
  • Axel Thomas
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
  • Patricia Fernandez Pomponio
Articles relacionats
Propostes per passar el cap d’any al teatre

Propostes per passar el cap d’any al teatre

Aquí teniu una selecció dels espectacles amb funció especial de cap d’any per entrar al 2017 brindant al teatre: UN GRAN SHOW MÀGIC: Si algú sap de què va això […]

Enllaç copiat!